La nostra nació catalana viu un moment difícil de definir. És una situació política excepcional, extraordinària; però, alhora, força contradictòria. Quan molta gent pensava que ja no hauríem d’enviar més els nostres representants polítics a la capital de l’altiplà castellà, les incerteses del procés ens obliguen a canviar de plans. Ja tenim, davant nostre, unes eleccions espanyoles, el proper 20-D, en què els representats catalans hi hauran de tornar a participar amb força. El 20-D torna a ser una data clau pel poble de Catalunya. Ens caldrà, urgentment, tornar a mobilitzar un poble -a voltes cansat i una mica decebut- i fer-li entendre que ,malauradament, encara, a finals del 2015, el que talla el bacallà de debò en relació amb els problemes quotidians dels catalans és el Congrés dels Diputats i el Senat, radicats a la ciutat de Madrid.
A hores d’ara no sabem si abans de l’inici de la campanya electoral del 20-D ja s’haurà constituït el nou govern català. Espero i desitjo que s’imposi el sentit comú i el patriotisme social, altrament implicaria“regalar”alguns escons a les opcions centralistes, unionistes, assimilacionistes i reaccionàries. En qualsevol cas, cal mentalitzar-se que és vital tornar a engrescar la societat catalana : ens hem de tornar a polititzar per transformar una societat injusta i per exigir un tracte digne per a Catalunya. Ens hem de tornar a mobilitzar per reclamar més transparència política i econòmica. Hem de denunciar amb fermesa la impunitat dels corruptes ( dels homes que es pensen estar blindats per la gràcia de Déu) i les maleïdes retallades, especialment en la sanitat, provocades per l’espoli fiscal i per una política autòctona erràtica, que fa la gara-gara a uns lobbys afamats de poder i que menyspreen la democràcia. Per altra banda, cal afirmar, contundentment, que el canvi a Espanya fa figa. La política espanyola es troba més fragmentada que mai. El canvi autèntic per als catalans és l’horitzó de la república catalana. De cara al 20-D és indispensable reivindicar la idea que cal deixar de ser súbdits per esdevenir ciutadans de debò.
