Els casos de discriminació lingüística al País Valencià tothom sabem que no són desafortunadament una novetat, però que tot això passe també en l’administració pública no es gens normal. Fa un parell de dies vaig anar a un conegut centre de col·locació de València, i entre tota la documentació que havia d’entregar havia d’escriure quants idiomes parlava i el nivell de cadascun.
Entre aquests estava el tant “problemàtic” català. La persona que m’ha atès, sense esperar ni un segon, em va dir immediatament que ací no es parla català perquè la llengua és el valencià. Jo amb tota tranquil·litat li vaig respondre que és el mateix perquè el valencià és el català que parlem ací, i no em semblava normal discutir sobre una cosa tan obvi i evident, com si l’anglès parlat a Estats Units no fos anglès, com si el francès de Quebec, de Bèlgica o de Luxemburg no fos francès, o que l’italià entre les moltíssimes varietats dialectals pràcticament no hauria d’existir.
Fins aquest moment tota la discussió em va semblar surrealista, però mai hauria pogut pensar que el sistema informàtic donava l’opció d’inserir, a més de la llengua catalana també “llengua valenciana”. No se si el President Ximo Puig, i el alcalde de València Joan Ribó coneixen aquesta barbaritat que existeix en el sistema informàtic valencià, però espere que prompte es puga tornar a la realitat perquè de fet, a més d’ignorància, és un clar atac a la llengua comuna i un atac a les Normes de Castelló del 1932.
Qui denuncia tot això és una persona que fa part d’aquell 18% de la població estrangera del País Valencià que, en 6 mesos, sap parlar i escriure en valencià (segon l’InformeCat 2015 de la Plataforma per la Llengua), que estima la llengua i la terra de les valencianes i dels valencians exactament com la meua terra d’origen, la Sardenya, i no com aquella alcaldessa que era “la jefa” d’un Partit Podrit de corrupció que en 24 anys, a banda de voler representar la societat valenciana com una societat corrupta, ha fet de tot per a destrossar i ridiculitzar el valencià, sense arribar ni a saber-lo parlar.
“Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble”
Matia Sampietro: membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, PDaD
