La societat civil catalana sempre ha destacat pel seu alt grau de mobilització. Des de fa més de 50 anys, tant des de l’àmbit religiós com des del seglar, s’han creat nombroses organitzacions destinades a ajudar els més desafavorits. Una tasca complexa i que massa sovint ha vist limitats els seus resultats a causa de la falta de recursos.
Per tal d’intentar ajudar a pal•liar aquest problema, ja fa uns quants anys que és possible destinar una part dels nostres impostos a donar suport financer a aquest tipus d’organitzacions, a través d’una casella habilitada a les declaracions de l’IRPF, tal com s’ha fet amb l’Església catòlica. La polèmica al respecte acaba de sorgir amb la nova iniciativa del govern espanyol de limitar aquestes ajudes a les organitzacions que actuïn a tot el territori de l’estat, fet que delmaria –en alguns casos irreversiblement- les possibilitats d’actuació de moltes ONGs dels Països Catalans.
Fins aquí la part coneguda. Però resulta que no només afectaria les ONGs. De fet, ni tan sols en serien les més afectades. La major part dels diners que es deixarien de repartir serien els destinats a totes aquelles “empreses” no lucratives que centren les seves activitats en donar servei als sectors més desafavorits del seu àmbit més proper (gent gran, discapacitats, assistència a malalts…) complementant, en el millor dels casos, els recursos de l’administració. Cal tenir en compte que donen feina a més de 50.000 persones i representen més del 2.5% del PIB català. Moltes haurien de tancar i els seus treballadors anirien a ampliar, una mica més, les llistes de l’atur.
Òbviament aquesta normativa afectarà totes les organitzacions espanyoles que no compleixin aquests criteris, però atesa la multitud d’organitzacions que hi ha a Catalunya, el seu alt grau de dinamisme i que els catalans som els qui més marquem la casella a la declaració de l’IRPF, nosaltres en seríem els principals perjudicats. Per sort, la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania ha denunciat que la mesura és inacceptable i que, a més, vulnera l’articulat del nou estatut.
El que si que sembla clar és que en un moment de crisi econòmica tan greu com l’actual, no ens podem permetre que, les accions altruistes de molts dels nostres conciutadans cap a les persones més desafavorides del nostre entorn immediat, es vegin limitades o, fins i tot, impedides per una política marcadament nacionalista espanyola que no té més sentit que la de voler uniformitzar i premiar les grans organitzacions d’abast espanyol, independentment de la seva importància per al teixit social.
Article escrit conjuntament amb en Jaume Torres i Garriga
