Efectes i defectes de la interposició de l’espanyol

 
            Una de les peces històriques, triada per Josep Maria Casasús al diari Ara/dBalears de 20 de març de 2013, va ser Estètica de l’idioma del mallorquí Miquel dels Sants Oliver, un article que proporcionava, fa 109 anys, arguments per potenciar la catalanofonia insular. I ja fa més d’un segle, denunciava que el castellà suposava una interposició en qüestions estètiques. Llegint aquest article, vaig pensar que les mateixes paraules podrien esser usades avui en qüestions de supervivència de l’idioma, del nostre, del català. Segur que fa un segle, dos segles, tres segles… que l’espanyol s’ha interposat, s’ha convertit en un obstacle, ha impedit (empès i conduït per ments wertianes espanyolitzadores) que la llengua catalana fruís d’una vida lliure i feliç en el lloc on havia nascuda i anava creixent i desenvolupant-se.
 
            Aquí teniu el fragment de Miquel dels Sants Oliver que més m’ha fet reflexionar: “El castellà, amb tot son prestigi i amb tota sa innegable regularitat i grandiloqüència, s’ha interposat, com una cordillera formidable, com una serralada més forta que els Pirineus, entre l’ànima d’aquell país i l’ànima d’Europa. Ha sigut el paravent que no hi deixava entrar les bufades de fora, ni passar les interiors…”
 
            Sembla que Miquel dels Sants Oliver veia l’espanyol, més anomenat com a castellà quan no es presenta internacionalment, com un obstacle per al desenvolupament del català com a llengua lliure i europea. Avui l’espanyol és una llengua interposada per imposició, ja que la majoria d’escrits que podem llegir a la nostra terra són en aquesta llengua, i també ho són la majoria de missatges orals a les grans ciutats. I no solament s’utilitza per coartar la llibertat dels catalanòfons, sinó que s’imposa. La darrera determinació del Govern espanyol és la d’imposar un examen d’espanyol per poder obtenir la nacionalitat espanyola. Ni tan sols als territoris on tenen llengua pròpia serà necessari demostrar que es coneix aquesta llengua. Això implica i significa que nosaltres no som espanyols, ja que ens exclouen, i que si volem que algun dia els nouvinguts s’examinin del coneixement de la nostra llengua, necessitam esser un territori independent d’Espanya, ja que Espanya no considera la nostra llengua com a espanyola.
 
            Un altre aspecte és que no solament s’interposa perquè la llengua catalana pugui sobreviure, sinó que també ens traspassa tots els mals vicis, tots els defectes, ja que els presumptuosos castellanoparlants, que se senten molt poderosos parlant una de les llengües que més parlants té en el món, no vigilen la introducció de mots estrangers innecessaris, que a la llarga es poden convertir en problema, i també usen moltes paraules amb un significat incorrecte, però que es pensen d’una manera molt estúpida que són paraules més ben sonants o que els presentaran com a més cultes davant la resta i això se sol introduir a través dels mitjans de comunicació parlats i escrits. L’estupidesa humana es demostra quan els bilingües copiam aquestes paraules incorrectes i les introduïm sense miraments a la llengua catalana. Vos posaré només uns quants exemples que ja han infectat la nostra llengua:
 
            La paraula nivell i a nivell de, que ja s’usen com a crosses i permeten inadequadament que es pugui parlar “a nivell de” qualsevol cosa. La paraula nivell es pot substituir moltes vegades per àmbit i d’altres es pot ben bé suprimir, tant en espanyol com en català. La paraula ofertar ha estat admesa innecessàriament per l’Acadèmia espanyola i s’ha introduïda a la llengua catalana pels bilingües que usen a vegades les mateixes paraules per a les dues llengües, sempre cavalcant la llengua dominant sobre la subordinada. Tot el que es denomina “ofertar”, es resol amb oferir. El diccionari de la Reial Acadèmia li posa cinc accepcions que s’expliquen totes amb “ofrecer”. La darrera paraula que vos posaré com a exemple és llistat. Ara es fa una llista qualsevol i diuen que s’ofereix un llistat, traducció de la paraula “listado”. Tots els usos erronis de “llistat” es resolen senzillament amb la paraula llista.
 
            Si som conscients que la llengua espanyola se’ns infiltra per tots els porus, i suposa una ajuda molt especial per a la substitució de la llengua subordinada, hem de saber que necessitam usar-la amb un nivell, ara sí, elevat de consciència per impedir que això pugui succeir.