A l’Estat espanyol la majoria de persones es consideren espanyoles, algú diria que s’hi consideren totes, però sabem que no és així. Pens que els que no se senten espanyols, no ho són, encara que el seu DNI ho indiqui. Esser mallorquí, esser català o esser espanyol és una qüestió de voluntat personal. L’obligatorietat no és més que un imperatiu legal. Des de fa tres-.cents anys, els governs espanyols, i la majoria de mitjans que han tengut ocasió de crear opinió s’han encarregat d’educar el poble. Que el Borbó Felip V i les seves tropes ens robàs la sobirania, tant al País Valencià, a les Illes Balears, com al Principat de Catalunya, ha suposat que, a més de la conquesta per la força de les armes, els governants espanyols es proposassin despersonalitzar els habitants d’aquest territori, i a força d’enganys els fessin creure que sempre havien estat espanyols. Ho han fet a través d’una uniformitat en l’educació, tant del poble espanyol de sempre, com del que volien que s’hi convertís. Avui, això es pot comprovar a les declaracions del president del Govern, de qualsevol dels seus ministres, dels polítics dels partits existents a tot el territori i dels tertulians adeptes, que són la majoria, especialment a les televisions espanyoles.
Tot el que he dit anteriorment ha fet que el poble espanyol, el poble que ha estat espanyolitzat tengui un coneixement totalment equivocat del que passa al Principat de Catalunya, de les eleccions del 27 de setembre i dels catalans independentistes. Aquest és el pensament alienat que han aconseguit imposar tots els nacionalistes espanyols (que són aquells que diuen que no ho són i que només són nacionalistes els catalans, els bascos, o qualsevol que digui que és diferent dels espanyols, i a més volen fer creure que els nacionalistes són uns tarats).
Aquest és el pensament alienat après, de tant de llegir-lo o de sentir-lo a dir, de moltes persones espanyoles:
Els independentistes no tenen els valors propis d’una societat actual que hagi rebut una correcta educació (ells desconeixen o no reconeixen que han estat manipulats). Els valors serien els que indiquen que val més anar junts que separats, que la unió fa la força, que Espanya és un lloc meravellós, que el poble català hauria d’estar agraït que l’admetessin com a espanyol, etc. Igualment es refereixen als que són independentistes valencians, mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs, gallecs, bascos, etc.
També els han fet aprendre que els independentistes, siguin d’on siguin, odien els espanyols i que això s’ensenya als infants a les escoles. Els espanyols estan amb els cabells drets, pensant que així s’educa a les escoles on els mestres són independentistes. Jo som mallorquí, mestre, jubilat i independentista, m’he dedicat a l’ensenyament durant més de quaranta anys, i no podrà aparèixer cap alumne que em pugui dir que parlava a les classes d’independentisme, o malament dels espanyols. He col·laborat en la realització d’una cinquantena de llibres per a l’escola, i ningú no trobarà cap frase escrita en aquest sentit. A més, conec moltíssims mestres independentistes i sé que cap d’ells no ho ha fet. Tot això és el resultat de l’educació espanyolitzadora, que consisteix a manipular i mentir.
Els han ensenyat que els governants catalans protesten i volen la independència perquè es neguen a ajudar a altres territoris més pobres. Això els han dit, el que no han fet ha estat explicar-los que després d’aconseguir els doblers del Principat, del País Valencià o de les Illes, han provocat que altres territoris adquireixin una millor posició econòmica que ells. No els han explicat l’espoli a què han estat sotmesos.
També hi ha persones espanyoles que, de bona fe, creuen que els independentistes estan emocionalment desequilibrats i que es troben mancats d’intel·ligència, perquè no pensen en el mal que poden produir a la societat i, especialment, als infants. L’efecte de l’educació espanyolitzadora s’ha aconseguit a partir de grans mentides, com la de considerar que aquests pobles no són diferents, no tenen un diferent origen i evolució i que no formen una nació. Però com deien els vells savis del poble: la veritat sempre sura.
