Efecte propines

Efecte propines
Durant els onze anys de conductor a l’empresa S.A.R.F.A. fen les diferents línies regulars que te assignades a la província de Girona , cobrant l’import del bitllet que es distribuïa a les diferents parades del trajecte, mai vaig acceptar res de ningú , per no estar compromès a satisfer al passatger , el seu desig de que li fes la parada allà on li restes mes aprop del seu destí; fins i tot un passatger , em va dir si els seus diners no eren bons , perquè no entenia el perquè mai vaig acceptar “ el canvi “referent a l’import del bitllet, i va quedar sorprès , quan li vaig dir , que li estava molt agraït , però que l’empresa ja em pagava lo suficient per fer la meva feina ; si alguna vegada vaig fer una parada allà on no corresponia , va ser per qüestió de consciència ,i per iniciativa pròpia i com es lògic sense intenció de voler ser remunerat , per atenció a alguna persona gran quan plovia i amb dificultats de mobilitat; a persones amigues de la meva Ciutat , en una ocasió els hi vaig dir que hem podien demanar tot lo que volguessin que jo no tenia un no per ningú , menys allò que no podia fer, que era deixar-los davant la porta de casa seva, perquè no hi havia la parada.
El Sr. Camps , es de suposar que la seva “innocència i la bona fe” , no l’han permès saber que el que regala una gla , es perquè vol fer cagar un roure, i això es el que a ell li a passat, que a acceptat aglans i ha de cagar roures, amb moltes branques esteses com un paraigües obert, que es de suposar que deu ser molt dolorós, i de mal “cagar”.
Donar les gràcies , es lo mes correcte i intel·ligent entre persones de be , i mai portarà cap problema a ningú; però donar regals en lloc de gràcies, crec que no te cabuda entre les persones de be , i en política molt menys.
Amb aquest comentari ,no voldria que ningú pensi que estic en contra dels regals , perquè a tothom li agrada que de tant en tant algú es recordi de que hom existeix , però crec que es prou entenedor que hi ha casos que no son normals, i que han de ser de rebuig, fins i tot esbrinats , i si escau penats.
Marius Viella La Bisbal d’Empordà 22-5-2010 T/. 972640762