Encara que dies després reprodueixo article publicat a Nació digital
ECONOMIA REPUBLICANA
Ja és aquí la República. I ara preparem-nos per als primers temps que vénen. Ni en les independències més pactades com la separació de Txèquia i Eslovàquia es van poder evitar turbulències econòmiques. El capital o bé és poruc o cínicament juga a moure posicions especulatives en base a nous escenaris d’incertesa encara que aquest sigui lleu. Per tant, en el nostre cas no serem immunes. Ja ha començat el moviment d’algunes seus d’empreses bàsicament lligades al capitalisme del BOE i amb el mercat majoritari a Espanya. Ja existeix un boicot solapat als productes de consum catalans en els lineals dels supermercats, que la ministra Trujillo ha fet aflorar. Ja es noten indicis de retracció del consum per motius més psicològics que reals. Comptem-hi doncs. La República té un preu.
Però ho podríem enfocar diferent. Per assolir la República pròspera que tindrem i que avalen tots els estudis econòmics seriosos que assenyalen la fortalesa del capital humà i empresarial, cal que fem una inversió. I aquest inversió passa necessàriament per una operació acordió inicial. Un cert aprimament on el capital més especulatiu i espanyolista marxarà i on la pròpia població estalviarà esperant temps millors per fer llavors la despesa. Crec que els dirigents polítics i socials del sobiranisme han d’adaptar el discurs de Churchil per aquest primers temps: “suor i llàgrimes”.
Però encara hi ha més. Hem d’estar disposats a sacrificar-nos de moment perquè amb aquest sacrifici arrosseguem inevitablement l’Estat cap a l’infern. És un fet objectiu que el grau d’obertura de l’economia catalana és molt superior al de l’espanyola. És un fet que la recaptació de l’estat a Catalunya pot arribar a ser el 25% del total de l’Estat i que qualsevol descens d’aquesta ensorra les finances de Madrid. És un fet que som el 30% del consum estatal de molts productes finals en tots els àmbits. I que som clients de moltes empreses de productes intermedis de manera que el president d’Extremadura Guillermo Fernández Vara ha de sortir demanant la fi del boicot a productes catalans perquè els proveïdors són extremenys (per exemple el vidre o el suro del cava). Per tant la crisi catalana es multiplicarà a Espanya amb efectes més greus.
I afegim-hi tres factors més. Primer, Draghi rebaixa a la meitat la compra de deute des del banc central Europeu i es mostra preocupat pel nostre cas. I continua marcant un horitzó d’apujada d’interessos que acabaria d’ensorrar el deute espanyol. Espanya amb una imatge de país més corrupte i amb justícia menys independent de la Unió Europea, amb la caixa de les pensions buida.
Segon, ha fet públic Le Point, Rajoy va aconseguir el suport de Macron al 155 a canvi de sacrificar els interessos de tot el sector transportista de la península. Si la unitat d’Espanya li ha costat tants xecs a compte de les bases econòmiques podeu comptar la fragilitat dels acords i alhora el seu efecte devastador en una economia fràgil.
Tercer, tot i les amenaces i xantatges les grans multinacionals continuen apostant per Barcelona i Catalunya. Informacions recents parlen d’implantació de noves presències de Amazon, Airbnb, WeWork, Antai, CartoDB, Privalia, Scytl, Wallapop.
Resumint doncs. Vindran temps complicats relativament. Però el pes català dins de l’Estat pot fer desestabilitzar aquest i per extensió Europa. Llavors Merkel baixarà del burro.
