El llac de Brienz és un del més representatius llacs de la zona pre-alpina de Suïssa. Molt turistes l’han visitat, encara que no ho recordin: és un dels dos llacs, amb el de Thun, que donen a la conegudíssima ciutat de Interlaken el seu nom, ja que es troba entre ells dos.
El llac de Brienz, amb uns 30 quilometres quadrats de superfície, ha estat sempre molt estimat per la gran quantitat de pesca , essencialment salmònids, que les seves aigües ofereixen.
Doncs resulta que l’any 1986 el govern suïs va dictar una llei que prohibia l’us de fosfats en els detergents emprats per rentar la roba, o la vaixella i fins i tot en usos industrials. La mesura, molt ben rebuda per tothom amb una mica de sentit ecològic, va ser seguida amb rigor centreeuropeu.
Dels cinc pescadors professionals que treballaven tradicionalment al llac de Brienz , ara només en queden dos, i un d’ells està a punt de plegar.
El motiu:la quantitat de peixos ha disminuït dramàticament. La causa: l’aigua del llac és massa pobre en fosfats.
La paradoxa és inquietant. Resulta que l’aigua del llac, ideal del punt de vista dels pocs fosfats, ha fet desaparèixer les anomenades puces d’aigua, que són un menjar essencial pels peixos.
S’ha constatat que l’any 1995 un peix de 4 anys tenia un a llargada de 26 cm mentre que avui no arriba als 18 cm.Dit d’una altra manera: per un kilo de peix, abans eren necessaris 5 peixos i avui uns 25.
També s’ha vist que a partir de l’any 2008 cada vegada més peixos neixen sense òrgans sexuals, i que durant els mesos d’estiu de l’any passat, la meitat dels peixos del llac eren estèrils.
Les autoritats cantonals estan estudiant la possibilitat de fer una aportació controlada de fosfat al llac per tal de reequilibrar les aigües de cara a permetre la normal proliferació de peixos. Es una mesura molt controvertida ja que ningú no coneix les conseqüències reals.
Una vegada més, la natura ens avisa. Esperem que l’exemple del llac de Brienz ens faci ser més prudents i respectuosos amb ella.
