- Publicitat -
Fa uns dies vam tenir una nova edició del Dia de l’Emprenedor de Catalunya al palau de congressos. Lo que, en principi, havia de ser el Dia de l’Emprenedor de la crisi amb menys participants que anys anteriors, es va convertir en l’edició amb més inscripcions –amb més de 10 mil i gairebé doblant les de l’edició anterior-, fet que confirma que les crisis desperten l’esperit emprenedor de la gent. Tot i que les dades ens diuen que la creació d’empreses ha disminuït al voltant d’un 30% -dada molt negativa-, cal notar que la correlació no és exactament proporcional al número d’emprenedors i de projectes presents als diferents fòrums d’emprenedoria i innovació.
Així doncs, la pregunta seria: perquè disminueix el número d’empreses creades si el flux de generació d’idees s’està incrementant, diríem, gairebé de forma exponencial? La resposta és d’allò més senzilla i implica, fonamentalment, 2 agents importantíssims: 1- Les entitats financeres han deixat de finançar qualsevol tipus de projecte que impliqui un mínim risc, o, si el financien, ho fan amb condicions gairebé abusives. 2-Els governs espanyol i català, són, ambdós, ens de moltes paraules i molt pocs fets (us sona l’expressió?). Per molt que s’omplin la boca constantment amb paraules com I+D+i, innovació, emprenedors, noves tecnologies, etc, el cert és que a l’hora de la veritat tot és una pantomima.
La Generalitat està financerament ofegada (no necessitem un nou finançament on enlloc de robar-nos 20.000 milions d’euros anuals ens en robin només 12.000, necessitem anar un pas més enllà! però ja!) i el govern espanyol, si bé és cert que ha incrementat força la despesa en I+D+i (1,27 % del PIB el 2007 respecte l’ 1% del 2002, però encara molt lluny del 2% acordat a la carta de Lisboa i dels països capdavanters: Finlàndia 3,43% i Suècia 3,63%) , la manca d’infraestructura i personal amb experiència i know-how suficients dels sectors tecnològicament més avançats, fa que molta de la despesa en I+D+i sigui totalment ineficient com ho demostren les només 3.427 patents registrades a l’oficina espanyola de patents l’any passat, els nostres veïns francesos en van registrar 17.249 i Alemanya 60.585.
No només hem de demanar als governs més despesa directa i eficient en I+D+i, també s’ha d’exigir tot un pla d’estímuls fiscals molt més potents que l’actual. Les deduccions d’entre el 10% i el 50% de la quota íntegra de l’impost de societats per activitats d’I+D+i han d’incrementar-se de manera urgent, fins i tot s’haurien de considerar exemptes de l’IS empreses que dediquin un percentatge important dels seus esforços a activitats d’I+D+i, pel que fa al processos d’innovació, les deduccions d’entre el 10% i el 15% són irrisòries. També haurien de tenir importants beneficis fiscals persones físiques o jurídiques que decidissin invertir privadament en projectes d’I+D+i, tenint en compte que les rentabilitats, sovint, són a molt llarg termini. Com a apunt, l’any 2006 Portugal va introduir deduccions per I+D+i de fins el 82,5%, aquell mateix any es van doblar les activitats d’I+D+i sent el país europeu que més va créixer en la matèria.
També és cert que no tot s’està fent malament, s’estan impulsant parcs tecnològics i científics arreu i s’estan potenciant eines com el CIDEM, AIJEC, Barcelona Activa o Acció10 de la Generalitat que pretenen ser un impuls important per la creació d’empreses de diferents àmbits, encara que l’excés de burocràcia continua sent una barrera important a corregir. Aquests ens guien a qualsevol que vulgui crear una empresa i, fins i tot, ofereixen ajuts econòmics en forma de subvencions i crèdits tous, no obstant això, com he comentat, l’excés de burocràcia fa que la valoració de la feina feta per aquests ens no sigui tan bona com hauria de ser.
Hi hagut molts grans economistes que han intentat plasmar a través de diversos models macroeconòmics la importància de l’anomenada ‘economia de les idees’, però qui és un potencial emprenedor? Doncs tu! L’emprenedoria és un concepte molt ampli que engloba des del manobre que un bon dia decideix fer-se paleta i tenir a la seua disposició un equip de 3 manobres fins a l’enginyer de telecomunicacions que ha creat una empresa que desenvolupa un nou sistema de comunicacions via satèl.lit. Així doncs, en temps de crisi com els actuals, les oportunitats es multipliquen i es fan més evidents. D’aquesta manera, empreses consolidades i emprenedors de tota mena troben noves oportunitats de negoci, bé sigui innovant en producte, en procés de producció, en accions comercials i de màrketing, en aprofitar altres nínxols de mercat o sent més eficient a l’hora de gestionar els propis recursos.
Sovint associem de manera indebuda paraules com ‘innovació, emprenedoria, I+D+i …’ i ho veiem com quelcom estrany, complicat i aliè a la nostra persona quan, en realitat, no és així. Qualsevol que sigui el nostre entorn ofereix infinitat d’oportunitats de negoci, només cal tenir un cert esperit aventurer i creure en el projecte. La història està repleta d’exemples d’emprenedors que han creat la seua empresa i que sense necessitat de descobrir cap tractament miraculós per la cura del càncer o d’inventar el microprocessador més petit i potent del mercat, han esdevingut autèntiques referències a nivell mundial: el fundador d’Ikea no va inventar el mobles, simplement va innovar en la manera de comercialitzar-los; Nike va innovar en el que és la cadena de valor dels seus productes, van deixar de fabricar i van dedicar-se a comercialitzar i obrir nous mercat; el ‘post-it’ és un exemple molt curiós, lo que havia de ser una cola potentíssima per enganxar tot tipus de superfícies i/o materials va ser un fracàs estrepitós fins que una secretària va decidir utilitzar-la per enganxar papers a l’oficina, ara no hi ha cap oficina del món que no tingui un paquet de ‘post-it’.
Estic segur que cadascun de nosaltres, si observem el nostre entorn i hi apliquem certs coneixements i/o experiències, podem innovar, a vegades a molt petita escala i gairebé sense adonar-nos-en, però en altres ocasions pot esdevenir quelcom més, no cal que sigui una futura multinacional però sí potser una petita empresa o, simplement, una auto-ocupació que, de fet, és el principal objectiu de la majoria d’emprenedors.
Dissortadament, el passat Dia de l’Emprenedor vaig veure com en major o menor grau minvava la il.lusió de molts emprenedors davant la dificultat d’obtenir finançament per als seus projectes, no obstant, estic segur que la gran majoria, més tard o més d’hora, acabaran aconseguint el capital necessari per dur a terme llurs projectes. El diner no flueix tan àgilment com havia fluït anys enrere i tant entitats de crèdit com ens públics analitzen amb lupa cada projecte d’inversió, és per això que cada dia prenen més importància l’anomenada triple F (Family, Friends & Fools), els fòrums de Business Angels i inversors privats de tota mena que cerquen inversions alternatives davant la volatilitat i incertesa regnants als mercats de capitals com a fonts de finançament alternatives.
Des d’aquí molts ànims a totes les persones emprenedores que tenen ganes de tirar endavant o ja estant tirant endavant els seus projectes i que d’aquí uns anys recordaran la crisi com una època difícil però plena d’oportunitats. Recordaran la crisi com el millor moment per a la internacionalització, o el millor moment per entrar al sector de la moda, o el millor moment per arribar a un nou públic objectiu, o el millor moment per posicionar la seua marca en mercats més elitistes, o el millor moment per efectuar una distribució més eficient, o el millor moment per abandonar l’empresa de la tota vida i establir-se pel seu compte, o el millor moment per desenvolupar un nou producte, o el millor moment per…
Així doncs, la pregunta seria: perquè disminueix el número d’empreses creades si el flux de generació d’idees s’està incrementant, diríem, gairebé de forma exponencial? La resposta és d’allò més senzilla i implica, fonamentalment, 2 agents importantíssims: 1- Les entitats financeres han deixat de finançar qualsevol tipus de projecte que impliqui un mínim risc, o, si el financien, ho fan amb condicions gairebé abusives. 2-Els governs espanyol i català, són, ambdós, ens de moltes paraules i molt pocs fets (us sona l’expressió?). Per molt que s’omplin la boca constantment amb paraules com I+D+i, innovació, emprenedors, noves tecnologies, etc, el cert és que a l’hora de la veritat tot és una pantomima.
La Generalitat està financerament ofegada (no necessitem un nou finançament on enlloc de robar-nos 20.000 milions d’euros anuals ens en robin només 12.000, necessitem anar un pas més enllà! però ja!) i el govern espanyol, si bé és cert que ha incrementat força la despesa en I+D+i (1,27 % del PIB el 2007 respecte l’ 1% del 2002, però encara molt lluny del 2% acordat a la carta de Lisboa i dels països capdavanters: Finlàndia 3,43% i Suècia 3,63%) , la manca d’infraestructura i personal amb experiència i know-how suficients dels sectors tecnològicament més avançats, fa que molta de la despesa en I+D+i sigui totalment ineficient com ho demostren les només 3.427 patents registrades a l’oficina espanyola de patents l’any passat, els nostres veïns francesos en van registrar 17.249 i Alemanya 60.585.
No només hem de demanar als governs més despesa directa i eficient en I+D+i, també s’ha d’exigir tot un pla d’estímuls fiscals molt més potents que l’actual. Les deduccions d’entre el 10% i el 50% de la quota íntegra de l’impost de societats per activitats d’I+D+i han d’incrementar-se de manera urgent, fins i tot s’haurien de considerar exemptes de l’IS empreses que dediquin un percentatge important dels seus esforços a activitats d’I+D+i, pel que fa al processos d’innovació, les deduccions d’entre el 10% i el 15% són irrisòries. També haurien de tenir importants beneficis fiscals persones físiques o jurídiques que decidissin invertir privadament en projectes d’I+D+i, tenint en compte que les rentabilitats, sovint, són a molt llarg termini. Com a apunt, l’any 2006 Portugal va introduir deduccions per I+D+i de fins el 82,5%, aquell mateix any es van doblar les activitats d’I+D+i sent el país europeu que més va créixer en la matèria.
També és cert que no tot s’està fent malament, s’estan impulsant parcs tecnològics i científics arreu i s’estan potenciant eines com el CIDEM, AIJEC, Barcelona Activa o Acció10 de la Generalitat que pretenen ser un impuls important per la creació d’empreses de diferents àmbits, encara que l’excés de burocràcia continua sent una barrera important a corregir. Aquests ens guien a qualsevol que vulgui crear una empresa i, fins i tot, ofereixen ajuts econòmics en forma de subvencions i crèdits tous, no obstant això, com he comentat, l’excés de burocràcia fa que la valoració de la feina feta per aquests ens no sigui tan bona com hauria de ser.
Hi hagut molts grans economistes que han intentat plasmar a través de diversos models macroeconòmics la importància de l’anomenada ‘economia de les idees’, però qui és un potencial emprenedor? Doncs tu! L’emprenedoria és un concepte molt ampli que engloba des del manobre que un bon dia decideix fer-se paleta i tenir a la seua disposició un equip de 3 manobres fins a l’enginyer de telecomunicacions que ha creat una empresa que desenvolupa un nou sistema de comunicacions via satèl.lit. Així doncs, en temps de crisi com els actuals, les oportunitats es multipliquen i es fan més evidents. D’aquesta manera, empreses consolidades i emprenedors de tota mena troben noves oportunitats de negoci, bé sigui innovant en producte, en procés de producció, en accions comercials i de màrketing, en aprofitar altres nínxols de mercat o sent més eficient a l’hora de gestionar els propis recursos.
Sovint associem de manera indebuda paraules com ‘innovació, emprenedoria, I+D+i …’ i ho veiem com quelcom estrany, complicat i aliè a la nostra persona quan, en realitat, no és així. Qualsevol que sigui el nostre entorn ofereix infinitat d’oportunitats de negoci, només cal tenir un cert esperit aventurer i creure en el projecte. La història està repleta d’exemples d’emprenedors que han creat la seua empresa i que sense necessitat de descobrir cap tractament miraculós per la cura del càncer o d’inventar el microprocessador més petit i potent del mercat, han esdevingut autèntiques referències a nivell mundial: el fundador d’Ikea no va inventar el mobles, simplement va innovar en la manera de comercialitzar-los; Nike va innovar en el que és la cadena de valor dels seus productes, van deixar de fabricar i van dedicar-se a comercialitzar i obrir nous mercat; el ‘post-it’ és un exemple molt curiós, lo que havia de ser una cola potentíssima per enganxar tot tipus de superfícies i/o materials va ser un fracàs estrepitós fins que una secretària va decidir utilitzar-la per enganxar papers a l’oficina, ara no hi ha cap oficina del món que no tingui un paquet de ‘post-it’.
Estic segur que cadascun de nosaltres, si observem el nostre entorn i hi apliquem certs coneixements i/o experiències, podem innovar, a vegades a molt petita escala i gairebé sense adonar-nos-en, però en altres ocasions pot esdevenir quelcom més, no cal que sigui una futura multinacional però sí potser una petita empresa o, simplement, una auto-ocupació que, de fet, és el principal objectiu de la majoria d’emprenedors.
Dissortadament, el passat Dia de l’Emprenedor vaig veure com en major o menor grau minvava la il.lusió de molts emprenedors davant la dificultat d’obtenir finançament per als seus projectes, no obstant, estic segur que la gran majoria, més tard o més d’hora, acabaran aconseguint el capital necessari per dur a terme llurs projectes. El diner no flueix tan àgilment com havia fluït anys enrere i tant entitats de crèdit com ens públics analitzen amb lupa cada projecte d’inversió, és per això que cada dia prenen més importància l’anomenada triple F (Family, Friends & Fools), els fòrums de Business Angels i inversors privats de tota mena que cerquen inversions alternatives davant la volatilitat i incertesa regnants als mercats de capitals com a fonts de finançament alternatives.
Des d’aquí molts ànims a totes les persones emprenedores que tenen ganes de tirar endavant o ja estant tirant endavant els seus projectes i que d’aquí uns anys recordaran la crisi com una època difícil però plena d’oportunitats. Recordaran la crisi com el millor moment per a la internacionalització, o el millor moment per entrar al sector de la moda, o el millor moment per arribar a un nou públic objectiu, o el millor moment per posicionar la seua marca en mercats més elitistes, o el millor moment per efectuar una distribució més eficient, o el millor moment per abandonar l’empresa de la tota vida i establir-se pel seu compte, o el millor moment per desenvolupar un nou producte, o el millor moment per…
Publicitat
