Hipoteques subprime? Bancs centrals? Injecció de liquiditat? Crisi als mercats? … fins i tot els qui suposadament hi entenem més ens perdem! Mires els telenotícies i/o llegeixes els diaris i no entens res? Anem a intentar-ho entendre.
1-Les hipoteques subprime són anomenades així perquè són hipoteques que concedeixen entitats creditícies vàries (bancs, etc) a individus d’alt risc, és a dir, a persones físiques o jurídiques en situacions poc clares (situació financera dubtosa o dolenta) (fenomen força localitzat als USA). Però com els darrers anys els tipus eren molt baixos (han arribat a l’1% als USA i 2% a Europa), ningú dubtava que aquests individus dubtosos anirien pagant.
2-Les entitats que prestaven aquests diners, per finançar les operacions, mitjançant algun intermediari convertien aquestes hipoteques en deute que comprava el mercat i sobre el qual havien de pagar un interès. Exm: sóc un banc i deixo 100 € al 7% d’interès, però per obtenir-ne liquiditat (diners) i continuar la cadena, venc un lletra a una persona a la qual em comprometo a pagar-li un 6% d’interès (més alt que el de qualsevol tipus de deute o dipòsit tradicional).
3-Arriba el dia en què molts d’aquests individus dubtosos deixen de pagar perquè o ha empitjorat la seua situació financera, o no poden fer front a la pujada dels tipus d’interès (avui als USA està al 5,25 %, molt més alt que l’1% que havia estat). Tampoc es poden refinançar les hipoteques perquè aquests actius perden valor dia a dia (ha començat a baixar el preu de l’habitatge als USA).
4-Si la morositat és alta i l’entitat que ha concedit la hipoteca no cobra les quotes, aquesta entitat té un problema perquè no pot pagar el 6% d’interès a qui li ha comprat la lletra de deute que ha emès (generalment comprat per fons d’inversió especulatius d’alt risc anomenats hedge funds) (El banc americà d’inversions Bear Stearns tenia molts diners invertits en aquest tipus de deute i s’ha vist força afectat, igual que varis bancs xinesos i entitats d’arreu del món).
Per tant, a l’espera de poder cobrar quotes d’hipoteques, l’entitat necessita diners per pagar el seu deute i no perdre la confiança dels inversors. Que fa doncs?
5-L’entitat afectada acudeix al mercat a buscar algú que li deixi diners. Però ningú li deixa diners per por a perdre’ls si la situació empitjora i l’entitat que ha concedit les hipoteques d’alt risc es declara insolvent (com ha passat amb American Home Mortage Investment). La cadena continua perquè gairebé cap banc vol concedir prèstecs a ningú (tampoc entre ells, l’euríbor o interbancari ja el tenim al 4,8%) per por a què hi hagi més entitats afectades per la crisi d’impagats i després no recuperin els diners.
6-Però, òbviament, el món avança i moltes entitats que no tenen res a veure (n’hi ha que sí) necesiten liquiditat per operacions habituals i l’única manera d’obtenir-la de manera ràpida (perquè ningú vol concedir prèstecs) és acudint als mercats secundaris venent actius, per entendre’ns, vendre’s accions. Aquesta dèria per vendre i obtenir diners ràpids és lo que fa caure els índex borsaris mundials. Vet-ho aquí com passem de les hipoteques bassura o subprime a la caiguda de les borses.
7-Aquí és on actuen els bancs centrals. A ningú li interessa una correcció severa dels mercats perquè les conseqüencies podrien ser fatals, llavors, els bancs centrals actuen proporcionant liquiditat al sistema. Com injecten els bancs centrals aquestes quantitats tan brutals de diners? Doncs comprant deute públic (bons i obligacions vàries). Així s’atura la caiguda de les borses, almenys a curt termini, perquè la liquiditat que es necessita la proporciona el banc central i no cal vendre massivament accions.
He intentat fer-ho curt i fàcil. Espero que us hagi servit per entrendre millor allò de lo que n’heu escoltat tantes notícies darrerament. No he parlat, per exemple, de tipus d’interès oficials perquè es faria massa llarg i dens.
Què passarà a partir d’ara? La crisi quedarà aquí o es farà més profunda? Doncs, sincerament, no ho sé jo ni ho sap ningú, tot i que de teòries no en falten. Per si no ho sabeu, els economistes som molt bons predint allò que ja ha passat. De fet els números no són tan alarmants, hi ha estadístiques que fins i tot diuen que la morositat als USA ha baixat i que les pèrdues pel tema de les subprime són, en termes relatius, irrisòries. Estem llavors davant d’una crisi més psicològica que real? Doncs tampoc ho sé, però quelcom em diu que la crisi subprime és la constatació que hi ha alguna cosa flotant a l’economia que no funciona i que quan caigui sobre els mercats la correcció serà forta. Probablement tindrem unes setmanes, potser mesos, de calma tensa, una espècie de guerra freda, però diviso núvols de tempesta a l’horitzó. Què en penseu vosaltres?
