- Publicitat -
Estem passant unes setmanes de vèrtic i histèria col.lectiva on les notícies econòmico-financeres es succeeixen dia a dia sense deixar-nos gairebé temps per assimilar-les. Això fa que l’economia ens acompanyi tot el dia i a totes hores, bé sigui a través dels mitjans de comunicació, de la feina, dels amics, de tertúlies anònimes que escoltem arreu, etc.
Aquest salt de l’economia a primeríssima plana de l’actualitat ha comportat una presència creixent d’economistes i especialistes de tots tipus als mitjans de comunicació. D’aquests n’hi ha molts que, directament, no val la pena escoltar-los perquè si no saben ni lo que està passant, només la casualitat els permetria adivinar què serà de les nostres economies en el futur. Són fantasmes que es dediquen a dir tonteries sistemàticament sense cap coneixement de causa. Però aquests opinadors m’importen relativament poc, qualsevol que sàpigui una mica d’economia els pot reconèixer fàcilment.
En els que vull posar més èmfasi són en els noms més reconeguts de la plana econòmica catalana, i concretament vull posar èmfasi en la seua aportació al debat de les diferents crisis que estem vivint tan a nivell local com internacional i, sobretot, les seues propostes de solució i/o superació d’ambdues, així com opinió sobre el què serà l’economia d’aquí uns mesos o anys.
Fa dues o tres setmanes, al ’30 minuts’ dedicat a la crisi, el bo de l’Anton Costas, a qui vaig admirar durant la meua època d’universitari per la passió amb la que transmetia els seus coneixements, després d’analitzar força correctament els motius que ens han dut a l’actual situació, va concloure el seu anàlisi amb la frase: ‘ara venen uns mesos de baixada, però després ens recuperarem i tot anirà bé una altra vegada’. Fantàstic! Diria que és necessari haver estudiat a les millors universitats del món per concloure amb una frase tan ‘contundent’.
Però tenim més exemples, en el dos darrers programes de ‘Valor afegit’ han entrevistat a l’Oriol Amat i en Fernando Trias de Bes. El primer, després d’omplir tot el temps de l’entrevista amb les obvietats més òbvies, quan l’entrevistador el va apretar més amb el tema del preu de la vivenda i quina seria la seua evolució futura, va limitar-se a dir que el Banc d’Spain creia que la vivenda estava sobrevalorada un 30% i que, provablement, aquest sigui l’ajust que viurem pel que fa la vivenda. Mira que també considero a l’Oriol un gran economista, però no pots anar a un programa de tele i tirar de tòpic i no mullar-te en cap moment, a mi no em serveix que em repeteixin lo que diuen els altres, i menys si l’economista en qüestió es diu Oriol Amat. Pel que fa al Trias de Bes, en un col.loqui-entrevista amb un taxista va limitar-se tota l’estona a comentar els comentaris del taxista amb frases com: ‘…és normal que quan la gent sent tan sovint la paraula crisi modifiqui els seus hàbits de consum…’, ‘…sempre hi haurà gent amb diners, però en temps de crisi tothom d’una manera o una altra ho nota..’,‘…caldrà veure com afecta la crisi financera a l’economia real…’, etc. Una altra lliçó ‘magistral’ d’economia!
I per acabar, el més mediàtic d’entre els mediàtics: en Xavier Sala-i-Martin. I que consti que m’encanta escoltar-lo i és un dels meus referents, però a algú que en sap tan d’economia se li exigeix quelcom més que una perfecta descripció dels fets que van succeir durant el crack del 29, o frases de l’estil: ‘…ningú sap què passarà, ni ho sé jo ni ho sap ningú…’, Xavier, tots sabem i som conscients que ningú sap què passarà l’endemà i menys parlant d’economia, però a tu que ets un gran amant de l’econometria i el modelatge macroeconòmic, et demanem quelcom més, et demanem que ens facis algun tipus de previsió, et demanem que et mullis, et demanem que siguis fidel al teu estil i realment siguis protagonista, et demanem que ens diguis quelcom diferent.
Està clar que el desenllaç de tota aquesta crisi financera mundial ha agafat a gairebé tots el experts per sorpresa, ningú s’esperava quelcom semblant i un dels pocs que van ser capaços de predir-ho ja l’han fet premi Nobel d’economia. Això fa que estiguin tots expectants i ningú s’atreveixi a fer pronòstics arriscats, no fos cas que la caguin i vegin rebaixat el seu estatus adquirit a base d’anys i anys dedicats a aquesta ciència tan abstracta i inexacta anomenada economia. Home, no us negaré que a mi també m’han sorprés les dimensions d’aquesta crisi, encara que fa temps que tots els que m’envolten saben que, quan l’íbex encara rondava els 15.000 punts, vaig pronosticar que en 2-3 anys el veuríem a 7.000 (ha baixat de la cota dels 8.000 molt abans del que m’esperava) però aquells que un dia em van prendre per il.lús, ara han canviat d’opinió i saben que segurament em quedaré curt, provablement ens trobem l’íbex en 6.000 o menys, el que no tinc tan clar ara són els plaços en els que els assolirà. I ja sé que la borsa no mostra l’economia real, però sí que mostra tendència i sobretot és una gran creadora d’expectatives, diríem que ens marca l’economia anímica que es reflexarà en l’economia real, o almenys, així és en l’inici de les crisis, després és l’economia real la que domina sobre l’anímica.
I ara bé quan tots us pregunteu: a què ve aquest article?, De què serveix escriure un article i engegar a pastar fang als millors economistes de Catalunya quan no sóc capaç d’aportar ni la meua visió present ni futur ni de fer cap proposta convincent i/o consistent? Companys, això serà en el pròxim article (aquest ja és prou llarg i avorrit). Com no tinc cap tipus de prestigi o estatus que perilli si no encerto en els meus anàlisis/previsions, ni tampoc em dec a ningú, podeu estar ben segurs que l’anàlisi econòmic que us presentaré properament no us deixarà indiferents.
Aquest salt de l’economia a primeríssima plana de l’actualitat ha comportat una presència creixent d’economistes i especialistes de tots tipus als mitjans de comunicació. D’aquests n’hi ha molts que, directament, no val la pena escoltar-los perquè si no saben ni lo que està passant, només la casualitat els permetria adivinar què serà de les nostres economies en el futur. Són fantasmes que es dediquen a dir tonteries sistemàticament sense cap coneixement de causa. Però aquests opinadors m’importen relativament poc, qualsevol que sàpigui una mica d’economia els pot reconèixer fàcilment.
En els que vull posar més èmfasi són en els noms més reconeguts de la plana econòmica catalana, i concretament vull posar èmfasi en la seua aportació al debat de les diferents crisis que estem vivint tan a nivell local com internacional i, sobretot, les seues propostes de solució i/o superació d’ambdues, així com opinió sobre el què serà l’economia d’aquí uns mesos o anys.
Fa dues o tres setmanes, al ’30 minuts’ dedicat a la crisi, el bo de l’Anton Costas, a qui vaig admirar durant la meua època d’universitari per la passió amb la que transmetia els seus coneixements, després d’analitzar força correctament els motius que ens han dut a l’actual situació, va concloure el seu anàlisi amb la frase: ‘ara venen uns mesos de baixada, però després ens recuperarem i tot anirà bé una altra vegada’. Fantàstic! Diria que és necessari haver estudiat a les millors universitats del món per concloure amb una frase tan ‘contundent’.
Però tenim més exemples, en el dos darrers programes de ‘Valor afegit’ han entrevistat a l’Oriol Amat i en Fernando Trias de Bes. El primer, després d’omplir tot el temps de l’entrevista amb les obvietats més òbvies, quan l’entrevistador el va apretar més amb el tema del preu de la vivenda i quina seria la seua evolució futura, va limitar-se a dir que el Banc d’Spain creia que la vivenda estava sobrevalorada un 30% i que, provablement, aquest sigui l’ajust que viurem pel que fa la vivenda. Mira que també considero a l’Oriol un gran economista, però no pots anar a un programa de tele i tirar de tòpic i no mullar-te en cap moment, a mi no em serveix que em repeteixin lo que diuen els altres, i menys si l’economista en qüestió es diu Oriol Amat. Pel que fa al Trias de Bes, en un col.loqui-entrevista amb un taxista va limitar-se tota l’estona a comentar els comentaris del taxista amb frases com: ‘…és normal que quan la gent sent tan sovint la paraula crisi modifiqui els seus hàbits de consum…’, ‘…sempre hi haurà gent amb diners, però en temps de crisi tothom d’una manera o una altra ho nota..’,‘…caldrà veure com afecta la crisi financera a l’economia real…’, etc. Una altra lliçó ‘magistral’ d’economia!
I per acabar, el més mediàtic d’entre els mediàtics: en Xavier Sala-i-Martin. I que consti que m’encanta escoltar-lo i és un dels meus referents, però a algú que en sap tan d’economia se li exigeix quelcom més que una perfecta descripció dels fets que van succeir durant el crack del 29, o frases de l’estil: ‘…ningú sap què passarà, ni ho sé jo ni ho sap ningú…’, Xavier, tots sabem i som conscients que ningú sap què passarà l’endemà i menys parlant d’economia, però a tu que ets un gran amant de l’econometria i el modelatge macroeconòmic, et demanem quelcom més, et demanem que ens facis algun tipus de previsió, et demanem que et mullis, et demanem que siguis fidel al teu estil i realment siguis protagonista, et demanem que ens diguis quelcom diferent.
Està clar que el desenllaç de tota aquesta crisi financera mundial ha agafat a gairebé tots el experts per sorpresa, ningú s’esperava quelcom semblant i un dels pocs que van ser capaços de predir-ho ja l’han fet premi Nobel d’economia. Això fa que estiguin tots expectants i ningú s’atreveixi a fer pronòstics arriscats, no fos cas que la caguin i vegin rebaixat el seu estatus adquirit a base d’anys i anys dedicats a aquesta ciència tan abstracta i inexacta anomenada economia. Home, no us negaré que a mi també m’han sorprés les dimensions d’aquesta crisi, encara que fa temps que tots els que m’envolten saben que, quan l’íbex encara rondava els 15.000 punts, vaig pronosticar que en 2-3 anys el veuríem a 7.000 (ha baixat de la cota dels 8.000 molt abans del que m’esperava) però aquells que un dia em van prendre per il.lús, ara han canviat d’opinió i saben que segurament em quedaré curt, provablement ens trobem l’íbex en 6.000 o menys, el que no tinc tan clar ara són els plaços en els que els assolirà. I ja sé que la borsa no mostra l’economia real, però sí que mostra tendència i sobretot és una gran creadora d’expectatives, diríem que ens marca l’economia anímica que es reflexarà en l’economia real, o almenys, així és en l’inici de les crisis, després és l’economia real la que domina sobre l’anímica.
I ara bé quan tots us pregunteu: a què ve aquest article?, De què serveix escriure un article i engegar a pastar fang als millors economistes de Catalunya quan no sóc capaç d’aportar ni la meua visió present ni futur ni de fer cap proposta convincent i/o consistent? Companys, això serà en el pròxim article (aquest ja és prou llarg i avorrit). Com no tinc cap tipus de prestigi o estatus que perilli si no encerto en els meus anàlisis/previsions, ni tampoc em dec a ningú, podeu estar ben segurs que l’anàlisi econòmic que us presentaré properament no us deixarà indiferents.
Publicitat
