DRAGHI KHAN
La judicialització repressiva i l’actuació policial com a substitutòries de la política en el conflicte entre democràcia i autoritarisme a Espanya no eviten que els corrents de fons econòmics vagin fent el seu curs.
Els advertiments són reiterats i diversos: la perllongació inevitable del conflicte Espanya- Catalunya tindrà repercussions econòmiques que l’oficialisme del Banc d’Espanya ja ha arribat a quantificar en 2,5% del PIB entre el 2018-19 i que d’altres no s’atreveixen a quantificar per por a que es disparin les alarmes més enllà d’Espanya.
Si una cosa positiva va tenir la intervenció dels homes de negre a l’economia espanyola va ser deixar instal.lat un organisme que sembla independent – sí independent a Espanya- que és l’AIReF. Aquest organisme ha dibuixat un alt risc de sostenibilitat financera a la península per Comunitats Autònomes a Castilla- La Mancha, Múrcia, Comunitat Valenciana, Andalusia, Extremadura, Aragó i Balears. Les 2/3 parts del territori espanyol. Catalunya a part que no s’atreveix a valorar. En el darrer informe de AIReF (finals d’octubre) Catalunya apareix com un problema econòmic per Espanya.
Com que segons l’article 135 de la Constitució les administracions han de complir l’estabilitat financera Draghi està comprovant que l’Estat no només està incomplint reiteradament amb les instruccions estabilitzadores, sinó que per raons polítiques engega un conflictes suïcida amb la regió tractor d’Espanya.
El Banc Central europeu i el seu president Mario Draghi veuen Espanya immersa en una muntanya russa un Dragon Kkan on al descens accelerat provocat pel risc general econòmic anomenat “shock comú”) , s’hi afegeix un altre risc, absolutament evitable en qualsevol altre país europeu , que és el “shock idiosincràtic”) per Catalunya. Segons l’AIReF Catalunya provoca una efecte d’allau sobre l’economia espanyola. En la millor de les expectatives i només detraient el descens estrictament català en creixement o ocupació de forma proporcional al pes, Espanya perdria una cinquena part d’aquests percentatges a Espanya.
L’AIReF és també molt prudent pel que fa a la baixada del PIB espanyol, però immediatament es cura en salut i apunta que “hi ha riscos addicionals a la baixa associats a l’escenari d’incertesa política i institucional de Catalunya”. Fis i tot De Guindos va haver de reconèixer a Brussel·les un impacte de 5 dècimes menys. L’acarnissament sobre Catalunya té efcetes boomerang pel grau d’integració econòmica. Així l’alta prima d’interès que paga la Generalitat superior a la d’altres autonomies pitjor situades financerament acaba repercutint per efecte desbordament sobre la resta de l’economia espanyola avisa AIReF.
I un altre advertiment. La continuació del conflicte més enllà del 2017 significaria un xoc inassumible amb creixement fins a 10 punts dels incompliments d’Espanya en l’estabilitat.
Un Estat sense pressupostos i que no en tornarà a tenir en aquesta legislatura entre en una dimensió desconeguda que només pot portar a eleccions anticipades. Una renovació més dretanitzada de la majoria política espanyola i per tant l’enquistament a l’infinit del tema català.
Les presses de Rajoy per convocar eleccions a Catalunya són per intentar domar la fera, donar sensació de retorn a la normalitat i evitar arribar al 2018 enfilats al Draghi Khan. I el Bac Europeu no està content de que l’arrosseguin a les muntanyes russes, oimés quan està des de fa anys tapant forats espanyols, comprant deute i contenint la prima de risc. Assistint-la artificialment, per amagar la solvència d’Espanya per afrontar els venciments de crèdit que té a la vista.
Aquesta setmana ja hem vist com el deute espanyol s'ha encarit substancialment. I la prima de risc -el diferencial respecte als bons alemanys- s'ha incrementat vuit punts, fins a 116 punts bàsics. L'interès dels bons espanyols ha pujat fins al 1,485%. L'Ibex-35 continua grogui. I la Borsa de Madrid ha patit jornades consecutives de pèrdues per l’evolució de la crisi política a Catalunya.
Aquesta mateixa setmana la Comissió europea afirma que las reaccions del mercat als “esdeveniments recents a Catalunya” han estat “continguts”, però afegeix que existeix el risc de que “futurs esdeveniments puguin tenir un impacte sobre el creixement”, la dimensió del qual “no pot ser anticipat en aquest moment”
En un informe publicat pel Banc d’Espanya es pronostica que el conflicte amb Catalunya pot provocar una reducció del 60% de les previsions de creixement els propers dos anys. I riscos reals de recessió, diu a Catalunya perquè no gosa dir també a Espanya. O més a Espanya.
O sigui que més enllà de les eleccions del 21D, preparem-nos per no deixar descansar el Banc Central Europeu. I que Mario s’afarti de ser arrossegat en el Draghi Khan
