Us reprodueixo l’article aparegut a El Temps el 15 de març del 2011 sobre la iniciativa d’aquests dos ciutadans catalans
El passat 13 de gener, l’advocat Jordi Cortada i l’editor Quim Torra van presentar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a Estrasburg contra la sentència de l’Estatut de Catalunya dictada pel Tribunal Constitucional (TC) espanyol.
Els motius que els han portat a presentar aquesta demanda són bàsicament jurídics i els objectius que persegueixen són fonamentalment tres. D’una banda, aconseguir que el Tribunal insti l’Estat espanyol a deixar sense efecte la sentència emesa pel TC en contra de l’Estatut català. De l’altra, volen deixar constància de les irregularitats comeses en el procés de tramitació de la sentència i, finalment, pretenen contribuir a internacionalitzar la causa catalana.
En l’àmbit jurídic, la demanda es basa en la vulneració de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans. Segons aquest article cal garantir a totes les persones que llur causa sigui escoltada de forma justa i pública, en un període de temps raonable i per part d’un tribunal independent i imparcial establert per la llei. Els demandants consideren que el procés de resolució del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut no ha respectat aquest article ja que no ha complert el principi d’imparcialitat judicial. Una mostra d’aquesta falta d’imparcialitat és que la composició del TC està estretament lligada als interessos dels dos principals partits espanyols. També han denunciat el retard en dictar la sentència i les irregularitats en l’actuació del TC, com la no acceptació de recusacions o les renovacions incompletes.
Per aquests motius, Torra i Cortada demanen al TEDH que declari que la sentència del TC ha infringit el dret a un tribunal imparcial i que ordeni a l’Estat espanyol l’adopció de les mesures necessàries per deixar sense efecte la sentència. A més, com a ciutadans de Catalunya, els demandants es consideren actors principals del projecte de reforma de l’Estatut, tot destacant que el poble català ja el va aprovar en referèndum. D’aquí que critiquin que no sigui possible comparèixer davant del Tribunal Constitucional per poder defensar els seus drets i acudeixen al Tribunal Europeu amb l’esperança que siguin reconegudes les irregularitats de tot el procés.
Amb tot, i fins i tot en el cas que no sigui admesa, aquesta demanda davant el TEDH és un bon camí per enfortir la nostra relació amb les institucions europees i, al mateix temps, continuar amb la internacionalització de la causa catalana.
