DONES FATXENDERES I RANCUNIOSES

Veient el panorama de tot el que ha passat des de llavors fins ara, haig de reconèixer que sóc un ingenu, ja que veig com les dones dedicades a la política són tan maldestres i diuen les mateixes collonades que els homes, fent servir la mateixa fatxenderia.
Hi ha persones que no tenen el cap ben moblat i diuen unes bajanades que mai haurien suposat que dirien, però en voler jugar a fer de polítics sense tenir capacitat per exercir com a tals no s'adonen del ridícul que arriben a fer, ja que la seva condició d'arribistes no posa fre a la seva ambició. Persones, que de tant fer el fatxenda i demostrar una rancúnia malaltissa són vistes per molta gent com antipàtiques i prepotents i, com moltes vegades, aquestes mateixes persones també són propenses a ser narcisistes es complauen de les seves qualitats, pensant que són especials i que els altres mortals són mereixedors de menyspreu.
En aquest apartat de fatxendes i plenes de rancúnia hi ha diverses dones dedicades a la política, sense que es noti la diferència amb els seus homòlegs masculins:

Des de la Gemma Ubasart, líder de Podemos a Catalunya, que regalima odi per tots costats, ja que ens va fer saber que és aquest sentiment d'odi el que farà servir a la campanya de les eleccions del 27-S contra el nostre President…,
a la bleda de la Camats d'Iniciativa ben adoctrinada pel setciències de l'Herrera, perquè tingui aversió a tot el que faci tuf de Convergència, i així pugui demostrar la seva rancúnia.

Des de l'Alícia S. Camacho que amb la seva loquacitat excessiva de sempre, no para de dir collonades i demanar impossibles…,
a la Dolors Montserrat (possible substituta de la Camacho) que sense trencar-se el cap i amb la seva fatxenderia va dir: “Faria tancar TV3 per manca de pluralitat”, quan sap que tot sovint gent del seu partit són convidats a la televisió catalana per a dir-hi la seva.

Des de la Carina Mejias de Ciutadans, que vol fer fora el Sr. Mas i al Sr. Junqueras, perquè la Catalunya actual no mereix uns polítics com aquests, i amb l'objectiu de prohibir la Diada d'enguany, ja que es veu alcaldessa de Barcelona per poder fer-ho…,
a la Gemma Galdon de Podemos, la demagoga tertuliana i contrària a la independència de Catalunya, que s'arrossega pels canals de televisió dient les mateixes barrabassades que moltes altres persones, sabent que no són veritat i fent servir una demagògia de pa sucat amb oli.

Són dones que vessen fatxenderia i rancúnia per tots costats i que no s'han assabentat de res, volent dedicar-se a la política sense saber que volen dir els verbs “explicar” i “comprendre”. I són paraules que poden explicar i comprendre el que volem els catalans.
El filòsof alemany Dilthey (1833-1911) distingia entre les paraules “explicar” i “comprendre”. Referint-se als fets físics deia que succeeixen per causes que es poden explicar; en canvi un fet social, a més de ser explicat ha d'ésser comprès, analitzant les raons subjectives i emocionals que fan agafar un fort impuls fins a la seva consecució.
I el nostre procés cap al nostre alliberament és un fet social important, que aquestes persones per molt que se'ls hi expliqui no comprendran mai.

Però en aquesta petita llista de dones fatxendes del panorama polític català, ara hem d'afegir la fatxendera i demagoga major Ada Colau, l'alcaldable de Barcelona en Comú.
Com ja no deu tenir àvia, la seva confiança li fa dir que obtindrà una “amplia majoria” i que no caldrà pactar amb cap altra força política per formar govern. Sí senyora!, això és dir les coses amb humilitat i sense fatxenderia!
I també demostra la seva demagògia, ja que també ens ha fet saber que Barcelona en Comú és l'alternativa al model de ciutat de CiU, i per això només descarta un acord amb els nacionalistes.
Aquesta dona, no té el cap mal moblat sinó que el té a tres quarts de quinze. En primer lloc, fa temps va dir que mai es dedicaria a la política i ja veiem com ha mentit descaradament. En segon lloc diu que no caldrà pactar amb ningú per formar govern i després parla d'acords, menys amb CiU. Que potser si necessita acords, prefereix fer-los amb el PP o Ciutadans, abans que amb CiU? Una altra que ha entrat al club de la rancúnia envers al contrincant polític.
Després, segueix dient que la prioritat de Barcelona en Comú és “la creació de llocs de treball”. Si arribés a manar a la ciutat de Barcelona, com ho faria per crear ocupació? Creant més places de la guàrdia urbana o creant més funcionaris per l'ajuntament? Perquè si no és així, hauria d'explicar d'on sortiria l'ocupació que promet. És molt bonic dir aquestes paraules, però també són paraules vanes que només serveixen per a voler enganyar al personal i acaparar el màxim de vots possibles, per mamar uns quants anys de la mamella del càrrec
Les teves paraules no “colen”, Ada Colau!

I per acabar, des de què es va donar conèixer que la monja benedictina, Teresa Forcades fundadora juntament amb l'Arcadi Oliveras del “procés constituent”, es presentaria junt amb Barcelona en Comú. Iniciativa i Podemos per lluitar per l'Ajuntament de Barcelona, no em pot cabre al cap que una monja benedictina pertanyent a una religió que predica l'amor entre germans i que rebutja l'odi, pugui formar part d'una unió antinatural com aquesta anant de la mà d'unes dones com: Ubasart, Galdon i Colau que van de fatxendes i predicant l'odi cap a certes persones. Ah!, i que totes tres han manifestat el seu unionisme, ben al contrari de la Forcades que sempre s'ha declarat independentista.
És clar, que predicar és una cosa i una altra és que aquesta persona compleixi amb el que predica, ja que malgrat que la Teresa Forcades sigui monja, fa un temps també vaig llegir en unes declaracions seves, on declarava la seva malvolença i aversió cap a Convergència. Quina pena de monja!

Einstein va dir: “La pau no es pot mantenir per la força. Només es pot assolir a través de l'entesa”