- Publicitat -
3 pinzellades:
1.- Hipocresia
Manin les dretes o manin les esquerres, els governs de Madrid no han volgut reconeixer mai l¡¦espoliacio fiscal que pateix Catalunya. Des del Compromis de Casp el tractament de Castella/Espanya vers Catalunya ha tingut clares intencions colonialistes, magnificades, es clar, a partir del Decret de Nova Planta. Des d¡¦aleshores, el taranna dels diferents governs de l¡¦estat espanyol ha mantingut la mateixa direccio, fins arribar a la situacio actual d¡¦ofec total de l¡¦economia catalana.
Tan acostumats a rebre redits dels catalans materialitzats en el cobrament d¡¦impostos que despres, en una part molt significativa, no es concreten en inversions o serveis a casa nostra, han assumit aquesta realitat, aquest greuge, com una cosa natural i logica, de manera que han fet creixer la sensacio entre la poblacio espanyola que els catalans ens queixem sense rao i que, fins i tot, se¡¦ns afavoreix fiscalment. Es clar que en aquesta tasca hi ha tingut un paper important una gran part dels mitjans de comunicacio, tan poc objectius i tan tendenciosos.
„« Problema. Tot i no voler veure la realitat, saben que existeix i, es clar, aflora quan es planteja la nostra independencia . .Que dira el president d¡¦Extremadura als extremenys quan la seva economia es deteriori, despres d¡¦haver proclamat la famosa frase: ¡§Cataluna pide, Extremadura paga¡¨? .Que dira el senyor Arenas als andalusos si en el seu moment afirmava que l¡¦Estatut de Catalunya els costaria 5.000 milions d¡¦euros l¡¦any? .O el senyor Rodriguez Ibarra que, entre altres coses ofensives, deia que Catalunya robava als extremenys? Altrament, .que diran els diaris que, en gran mesura, s¡¦han apuntat a aquesta linia? .Com explicaran als seus lectors que la independencia de Catalunya comporta que visquin una mica ¡Vo bastant- pitjor?
2.- Boicot
A partir de les posicions tradicionals esmentades al punt anterior, ara han encetat la campanya de la por, tant des dels partits politics ¡Vespecialment des del PP- com des dels mateixos mitjans, i un dels argument mes utilitzats es el de l¡¦empobriment de Catalunya per efecte del boicot que hom faria als productes catalans. S¡¦arriba a dir que Catalunya perdria fins a 22.000 milions d¡¦euros ¡Vsovint fins i tot s¡¦equipara venda a benefici-, que es aproximadament la diferencia de la balanca comercial (Catalunya, com sabem, ven per valor de 49.000 milions i compra per valor de 27.000); es a dir, suposen que l¡¦intercanvi comercial desapareixeria absolutament, la qual cosa sembla inversemblant. A mes, amb el pas del temps les relacions comercials es tornarien a engrescar, sense cap mena de dubte. Pensem, d¡¦altra banda, que moltes d¡¦aquestes relacions tenen sovint connotacions familiars o d¡¦amistat ¡Vconsequencia de la realitat social catalana-, per la qual cosa es impensable que se suspenguin totalment. Un altre aspecte a considerar en aquest punt es el major dinamisme de les empreses catalanes a l¡¦hora d¡¦exportar, amb la realitat fefaent de la basculacio dels percentatges que, any rere any, enregistren notables avencos tot fent la nostra economia menys depenent de les vendes dins l¡¦estat espanyol.
„« Problema. Un boicot total per ambdues parts (repeteixo, impensable) suposaria que Catalunya deixaria de vendre per valor de 49.000 milions d¡¦euros i Espanya 27.000 milions; bé, la pregunta és: ¿qui tindria el problema més gran: Catalunya, que podria atorgar incentius a les empreses en no ser espoliada, o Espanya, que deixaria de vendre una xifra també important i que, a més, veurà com es redueix l’ingrés d’impostos en una xifra propera als 20.000 milions anuals?
3.- Decrement del PIB
Dins del discurs de la por, des de Madrid, polítics, periodistes i especialistes que diuen que disposen d’estudis molt acurats, asseguren que el PIB de Catalunya es reduiria entre un 20 i un 40% de l’actual. Això és, òbviament, una simple especulació, atès que ningú no sap a hores d’ara què seran capaces de fer les empreses catalanes. Tanmateix, s’ha parlat molt poc o gens de l’impacte que la independència de Catalunya tindrà en el PIB espanyol; doncs bé, aquí sense especulacions: com a mínim el 19%; és a dir, com a mínim el percentatge que actualment hi aporta Catalunya.
Problema. Al marge d’altres càlculs a data d’avui impossibles de precisar –tot i que se’n puguin fer estimacions més o menys fiables-, la realitat és que Espanya tindrà una reducció en la producció de riquesa d’una cinquena part de l’actual; això, és clar, suposarà una pèrdua de posicions respecte d’altres països.
És evident que tot plegat és prou opinable, però ho és encara més, d’evident, que se n’està fent una lectura esbiaixada per tal de no admetre la realitat inqüestionable -d’avui i de sempre- dels fluxos fiscals i comercials entre Catalunya i Espanya: Miopia? Mala fe? Prepotència? Menyspreu? Desconsideració? Potser de tot una mica… Al capdavall, però, Espanya té un problema. El seu problema, és clar.
Fidel Gangonells
Publicitat
