El Maligne ja suma dos títols aquesta temporada, la lliga imaginària del 2011 i la proclamació aquest cap de setmana del campionat d’hivern. Dos títols al sarró i via lliure cap a la consecució del triplet i la décima. Comença a desfermar-se l’eufòria a les files de la caverna mediàtica espanyolista. El canvi de cicle és imminent i ja es plantegen venir sense titulars al partit de la segona volta al Camp Nou. Ni falta que els farà. La lliga ja estarà decidida i caldrà que concentrin tots els esforços en aconseguir la tan anhelada décima que, malauradament, no podrà veure l’incombustible demòcrata convers, Fraga Iribarne, que ens ha deixat aquest cap de setmana.
Fraga Iribarne, també conegut com Don Manuel o Manolo, probablement fos fan i seguidor del Maligne com a bon espanyol i patriota que era. Independentment de que no veurà la décima, aquest ministre franquista, impulsor de la llei de premsa, fundador d’Alianza Popular (avui PP) i pare de la constitució espanyola (la única verdadera) se n’haurà anat a l’altre barri sense haver demanat mai perdó pels crims del franquisme en general ni pels seus en particular. Ni, per descomptat, sense ser jutjat. Grimau, Vitòria, Montejurra i la calle es mia. Ni la radioactivitat ha pogut amb ell. Impunitat fins la sepultura i el trist mèrit d’haver apadrinat un altre projecte de dictador, el clon de caudillo i falangista autèntic, Jose Maria Aznar. Alça Manolo, tu eres España!
I mentre el més florit i granat de la família franquista vetlla el cadàver de Don Manuel, ens toca assistir al vergonyant espectacle de rentat de cara de l’últim franquista oficial. El ppsoe allà i els sociovergents aquí. Tot al més pur Samaranch style i amb tv3 – la seva- al capdavant. Menció especial per en Miquel Roca (un altre pare de la constitució -quota catalana- que va renunciar a lluitar per incloure-hi el concert econòmic i que ha acabat liderant el sector negocis de Convergència i defensant el interessos del Tito Floren a Catalunya) fent unes declaracions super amables respecte la figura d’en Fraga. Aquell Fraga que deia que a los partidos nacionalistas habría que colgarlos de algún sitio i que el nacionalismo es lo contrario a la defensa de España. Recordem que a Fraga le cabia el estado en la cabeza. Òbviament per les seves dimensions, no pas per la seva intel·ligència. Intel·ligència a l’alçada del govern dels millors, altrament coneguts com a sobiranistes a temps parcial, que segueixen entregats als braços del PP protagonitzant un vodevil permanent que és la vergonya del país. Ja només falta que es deixin emportar la Caixa cap a Madrid.
Eufòria cavernària, dèiem, però no generalitzada. L’imminent eliminatòria de copa hauria provocat el lleuger nerviosisme d’alguns sectors de la caverna i també del propi Mourinho. Cosa totalment lògica si recordem els precedents més immediats. En Mou ja tindria coartada: Mourinho ya tiene la perfecta coartada para poder perder con el Barcelona y escudarse en su fantástica Liga. Aunque por los pelos, tras el abrupto partido de su equipo en Mallorca. Desde que sabe que el Barcelona es inevitable, no en la Champions, sino en un torneo menor-mayor como la Copa, su paranóico desquicie azulgrana lleva al equipo a un estado de catarsis que parece bajar al inframundo. Si me preguntan qué puede pasar el miercoles próximo les diré que lo más normal es que el Madrid vuelva a perder ante su bête noire. Es lo más fácil ante tal estado de ansiedad, de trastornos psicóticos de todo el clan luso. Esos titanes llamados Mou, Cristiano y Pepe bajan a su inframundo cuando llegan los clásicos. Aunque, esta vez, Mou tiene la coartada de la Liga.
Confiem, doncs, que aquest dimecres en Mou i part de la caverna hagi de començar a activar la coartada. Un clàssic, per cert, on sembla ser que no hi haurà dinar de directives. Segons el diarioGol, fins fa poc el BOS (Butlletí Oficial Sandrista), el president Sandrusku tindria molt interés en disimular la seva gran amistat amb el president del Maligne, Florentino Pérez.
D’altra banda, i en consideració a l’actitud dels mossos d’esquadra en vers la nostra llengua, recordar un parell d’exemples de l’excels nivell de la saviesa popular catalana:
1) blau, gris, verd o marró, un cabró és un cabró
2) ni gossos d’esquadra, ni guarra civil
I gaudeixin d’un parell de videos de les aventures de Don Manuel.
