Domund femení al Camp Nou

Bé, fora conyes, no poso en dubte la boooona voluntat d’aquesta iniciativa que ha portat a terme l’actual directiva, bàsicament d’homes, del club, però no puc aguantar-me de dir que l’he trobada absolutament tronada, casposa i fora de lloc (per cert, per què no ho feien en el partit contra l’Arsenal, el mateix 8 de març, i no en un trist Saragossa?), i amb un cert aire judeocristianià que convergenteja, molt propi de l’actual directiva. Ja m’entendreu, aquella superioritat, aquell sentit de la caritat, aquell ‘sí dona, sí, tu vine que tot quedarà estupendu i molt bonic’, aquella manera de ser tan patètica de dir que per les dones ho són tot i un ho dona tot, sense tenir en compte si elles ho volen. En definitiva, allò tan fals de fer una cosa un dia a l’any per quedar bé. I jo penso, les properes llotges per a qui seran, per als independentistes? Per als gays? O potser en podríen fer una pels transexuals que corren per les rodalies del camp.
 

Més d’una em podrà retreure que no tinc en compte la discriminació positiva, i jo li contestaré que hi estic completament a favor d’aquesta discriminació, però que crec que es fa d’una altra manera molt més efectiva, i no fent un espectacle ensenyant unes mones davant del respectable que queden bé, i sobretot molt guai.

Els homes i les dones som diferents, i talment com Catalunya i Espanya, la relació hauria de ser d’igual a igual, i no fer un aquelarre de dones un dia per tenir el ‘col·lectiu’ content. 

Ahir doncs, a la Llotja del Barça hi va haver una Imatge per a la posteritat. Desenes de dones contentes seient en un lloc que no els pertoca normalment durant l’any pel sol fet de ser un col·lectiu rar, per gràcia divina del president Sandro. President, totes elles segur que aquesta nit han somniat amb vós, per ser tan amable i tan just. Allò que dèiem, la fastigosa i odiosa ‘caritat’. 

Més informació

Mughhugvgh

El meu bloc: http://delaguard.blogspot.com/