I mentre continua la monotonia política estival (és d’agrair que així sigui, comparat amb els anteriors), diversos polítics i ex-polítics s’han discutit mitjançant columnes d’opinió a l’ARA sobre un possible referèndum d’independència a Catalunya, fent servir el cas quebequès. Resultat? Res de nou. Xavier Domènech defensava el referèndum a la quebequesa, fruit d’una negociació amb l’Estat espanyol, mentre que Eva Granados (PSC) li ho treia del cap, dient que les votacions del Quebec no van ser vinculants i que les democràcies no accepten aquests referèndums negociats.
El regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Puig, li feia una reflexió interessant: si els republicans defensen, de moment, negociar amb Madrid, i JxCat defensen la via unilateral i la confrontació amb l’Estat, Granados involuntàriament està donant suport a la segona opció, ja que deixa clar que la primera no és possible. Puig no ho afirma, però Granados també podria estar a favor d’una tercera opció: encara que hi hagi majoria independentista, han d’estar calladets, sense fer cap soroll i sense defensar cap dels seus ideals, referèndum inclòs. Un posicionament, però, que massa del segle XXI no sona.
