Aquest conjunt de relats té com a protagonista a en Yunior, una mena d'alter ego de l'autor. Pot llegir-se com una novel·la, ja que els personatges són recurrents, tant en presència com en absència. Tanmateix, tots i cadascun dels contes té la seva pròpia entitat. Se sostenen perfectament.
Yunior és un jove solitari, un emigrant dominicà a New Jersey. Arriba amb la mare i el germà quan tan sols era un nen per reunir-se amb el pare. Té relacions més que complicades amb les dones perquè té serioses dificultats per mantenir l'ocellet dins la gàbia i arriba el dia en què li trenquen el cor. I és que allò que li fem a les nostres parelles, tard o d'hora irremeïablement ens ho faran a nosaltres. Però un cor pot trencar-se de moltes maneres, no només per desamor. Les absències i l'efecte que aquestes deixen sobre els éssers que estimem i que podem percebre, observant-les a una distància respectuosa i silenciosa, també poden arribar a trencar un cor.
Descriure la depressió provocada pel desamor com un avió que xoca contra la seva ànima o l'hivern a Boston com una mena de terrorisme, són exemples de l'estil descarnat i a la vegada hilarant, que caracteritza la prosa de Díaz. Una prosa àgil, divertida, brutal, aguda i intel·ligent. Té una capacitat més que notable per a generar metàfores que estomaquen amb més força que un bon cop de puny. Díaz conjuga a la perfecció el dolor amb l'humor.
