Diu, que l’experiencia es la mare de la ciencia

 
 
                    Diu , que l’experiència es la mare de la ciència
Setanta vuit anys, es tota una vida que es pot haver viscut en diferents situacions , depenent de l’època o centúria ; aquests 78 anys , els vaig començar a viure , l’any 1936 ; per la freqüent i constant, en el seu moment, d’escoltar i explicar les corredisses que es produïen als últims moments de la guerra l’any 1939 a La Bisbal d’Empordà , amb la retirada dels republicans,  i de una gran majoria de la població civil catalana cap a França;  a mi m’han quedat imatges a la memòria, d’aquells moments en que la meva mare ens portava de un lloc a l’altre per intentar amagar-nos i protegir-nos de les barbaritats que es varen viure en els últims dies de la gerra “incivil”. El suplici derivat d’aquest conflicte xenòfob, no s’acaba l’any 1939, sinó que encara , desprès de 34anys de “relativa “ democràcia, precedits de prop de quaranta anys de dictadura, i un cop mor el dictador (1975), però sense armes a la vista , encara el seu esperit es viu, i representat en una bona part d’escons al Congres, del sector que governa amb majoria , i que controla la ideologia política del CGPJ  i el Tribunal Constitucional ara al 2014.
Al 2014, encara estem debatent, si els catalans tenim dret a decidir; el dret de les dones a l’avortament ; els drets de les diferents llengües de l’estat i el sistema educatiu de Catalunya; intentant esmicolar els drets atorgats per l’estatut aprovats al Parlament, el juny de l’any 2006 i al Congres dels Diputats, desprès d’haver estat esquilat pel TC i el Senat.
No entraré a parlar de com es va viure la dictadura franquista , no perquè la vulgui oblidar, sinó perquè no s’interpreti que soc un nostàlgic , i res mes lluny; però si que hi ha raons en aquests moments , que em preocupen molt, i que la solució que jo veig que es podria emprar per apaivagar el problema , no es al meu abast, però sí, a l’abats del poder capitalista , que manipula els governs i la justícia de l’estat espanyol , i en conseqüència , perjudica a Catalunya , que sempre havia sigut el tractor de la maquina recol·lectora de l’estat, descomptant el país basc.
De lladres i corrupció, sempre n’hi a hagut en aquest país, però de presons i tant plenes , s’està batent rècords, tot i que no compta com a hostes amb els principals culpables de la corrupció que espolia i constreny aquest país anomenat estat espanyol.
Recordo , que em vaig casar amb les 15000 pesetas que vaig guanyar en l’ultima campanya de batre, que desprès de una setmana de viatge de noces a Barcelona vaig arribar a casa amb sis pesetas a la butxaca , tot lo que tenia , i a treballar de nou l’endemà mateix; les primeres 12000ptas que vaig poder estalviar , varen ser per comprar-me una “Montesa” de segona ma , que encara la tinc; amb les properes 30.000 ptas. d’estalvi , vaig intentar comprar una parcel·la edificable , però no en tenia prou perquè valia 50.000ptas.; quan vaig tenir les 50.000 , la parcel-la ja havia pujat a 100.000, però en un altre lloc , en vaig poder comprar una passats un dies , per 60.000, que la vaig vendre dos anys mes tard , per 80.000 perquè no em veia en cord de poder-la edificar i mantenir una família amb tres filles .que ja tenia ,de 2, 3, i 4 anys.
Treballant, vaig viure be i feliç, fins que vaig acumular un estalvi de 400.000ptas. que em varen trastocar fins al punt, que aprofitant els coneixements de carnissera de la meva dona , em vaig embrancar en la compra d’un local , entrar al banc a comprar diner al 18% d’interès,  per muntar una carnisseria, fins tenir-ne tres amb 4 persones treballant a l’empresa, fins que la Segureta Social m’embarga i subhastar(1988) , per no haver pogut pagar les cuotas patronals corresponents a quatre anys , lo qual soc acabat de pagar el 2013 passat amb el 20% de recàrrec. A l’any 1976, vaig ser un mes dels que pensàvem , que era millor ser un petit amo que un gros mosso, i com que no podíem perdre gaire res , perquè res teníem, pensant que amb el diner dels altres , que no era gratis, podíem col·laborar a fer país.
 Aquest meu cas , es l’exemple mes significatiu del perquè ara l’economia d’aquest país es troba en una situació caòtica , i que difícilment podrà aixecar el cap , si no es canvia la mentalitat dels que tenen el poder i el diner; que es pot esperar de un poble que nomes te deutes; s’han de eliminar totes les samarugues que xuclen la sang d’aquest país, que n’hi ha moltes i grosses; s’ha de tornar a que el comerciant a de ser el prestamista del seu client , tal i com feien fins que els bancs i caixes , varen poder disposar del sous abans  que els treballadors que havien fet la feina; algú pensarà perquè no era igual , dons normalment tothom , quan havia cobrat , moltes vegades , sense anar a casa , anava a pagar el deute o una part estipulada, tenint en compta , que es cobrava cada setmana; no hi havia targetes , però si llibretes a les botigues i sempre bona cara ; ara ja no tenim ni botigues , gracies a les grans superfícies multinacionals  que els governs de la democràcia varen portar amb condicions de vergonya , tot i saber que els beneficis sortirien del país, i ara que ja es mort , el volen combregar. Ineptes , inútils.
  Marius Viella        La Bisbal d’Empordà 15-2-2014      T/. 972640762