Dissortats Nens de la Guerra (adreçat a algun periodista que se’n vulgui fer ressò)

Quan encara no hem aconseguit que el Congrés dels Diputats renunciï a la convocatòria feta al membres de la Comissió de Defensa per a reunir-nos a l’Alcázar de Toledo el proper dia 18 de juliol, tot i que arran de la denúncia republicana (PNB i IU ens han donat suport) el fet ha esdevingut escàndol.
Quan encara ressona el vergonyant desfici del govern espanyol de negar als “nens de Rússia” que resideixen a Moscou la subvenció per mantenir el local social que tenen obert a la capital russa, ara ens hem d’indignar amb la penosa situació que viuen els “nens de la guerra” retornats, els quals no cobren la pensió russa des del mes de gener d’enguany.
Efectivament, l’administració russa ha deixat de pagar la pensió a aquestes persones, totes elles de més de vuitanta anys i que en treballaren de quaranta a quaranta-cinc, raó per la qual l’administració espanyola ha deixat també de pagar-los el complement de pensió pel fet que la pensió russa ni tan sols assoleix la mateixa quantitat que la mínima de la Seguretat Social. La descurança de l’administració Putin ha arribat a fer servir com a argument per negar-los-hi que calia fer la tramitació de la paperassa anualment a través de fes de vida adreçades al Fons de Pensions, traduïdes a la llengua russa i verificades per un notari, tot vulnerant el conveni entre ambdós estats de 1996.
Persones de més de vuitanta anys, moltes d’elles soles, absolutament desemparades, fins a l’extrem que n’hi ha que ni tan sols poden pagar la residència on s’estan. I l’administració espanyola s’ha limitat a enviar-los una carta dient-los que no cobraran el complement de mínims. I que espavilin!
Es evident que qui ha d’espavilar són els ministeris afectats. Es el que exigim i, ara per ara, tanmateix, ens costa fer-los moure. Aquesta setmana hi haurà altres contactes, però quan costa tant fer veure a polítics i funcionaris com és d’imperdonable la seva indolència i llur manca de sensibilitat respecte a aquestes persones, víctimes de l’enorme tragèdia provocada un 18 de juliol de fa 76 anys, hom s’adona de l’alt preu que paguem per la desmemòria.
Una desmemòria que fa que el president de la Comissió de Defensa consideri normal convocar-nos, als membres de la Comissió de Defensa, a l’Alcázar el 18 de juliol.