Fa uns dies, m’assabento per la premsa que els diputats bascos del PP fan el que és inimaginable per part dels nostres representants espanyolistes a Madrid, i eviten votar en contra del blindatge al Concert basc absentant-se de la sala -molt oportunament- en el moment de les votacions al Congrés dels Diputats, trencant així, d’alguna manera, la nefasta disciplina de vot imperant en el sistema polític espanyol. I també, malauradament, al nostre país.
Al Regne Unit, la disciplina de vot és d’una raresa extrema, ja que el sistema electoral britànic imposa la defensa dels interessos dels votants per part del seus representants al Parlament. O sigui, que això que Esquerra posa ara com a condició fonamental per a la reedició del tripartit a les eleccions de l’any vinent, que el PSC trenqui la disciplina de vot amb el PSOE, no caldria ni demanar-ho, això és, en un sistema polític “veritablement” democràtic i representatiu.
D’altra banda, és molt significatiu que els recents episodis de corrupció del PP a Espanya, i també a casa nostra amb el vergonyant “Cas Millet”, no rebin per part de l’Estat i els partits implicats la resposta diligent i democràtica que caldria esperar-ne. I no parlem ja si es tracta d’altres temes “menors”, com l’anomenat “Cas Hisenda”, on tot just ara, més de 10 anys després, la lenta maquinària de la justícia espanyola comença a fer seure al banc dels acusats diversos empresaris com Javier de la Rosa o Josep-Lluís Núñez, i també exalt càrrecs d’Hisenda de Barcelona, cas aquest que ja va esquitxar, tangencialment, el 1999 el jacobí espanyolista del PSOE, José Borrell. Doncs ara resulta que els advocats de la defensa volien argumentar que els fets havien prescrit. Ara, que per segons quin temes, els afers realment importants, aquesta mateixa maquinària mostra una celeritat gairebé fantàstica, implicant a tots els poders de l’Estat en perfecta harmonia.
Tal i com defensen els de Reagrupament, cal una profunda regeneració política al nostre país. Regeneració que només es podrà aconseguir plenament amb la independència de Catalunya de l’involutiu i secular llast espanyol. Els sistemes polític i judicial espanyol, del qual formem part, és terreny adobat per a corrupcions de tota mena, promeses polítiques incomplertes, discriminació per raó d’origen o llengua, jutges partidistes i grans mentides d’Estat.
Què fem amb aquesta gent? Quants més abusos, greuges i insults haurem de suportar per a que una gran majoria de catalans i catalanes decideixi decidir el que és millor per al nostre país?
