Disciplina – Central

Fa unes setmanes, Catalunya, a través del seu parlament, ha votat el model de relació fiscal que vol amb Espanya. Recaptar, administrar i liquidar tots els impostos, tenir capacitat normativa plena, una agència tributària pròpia… Un canvi que totes les enquestes apunten al què vol la majoria de catalans i catalanes.
 
Sorpresa de molts, va ser veure com 27 diputats socialistes “catalans” dels 28 es van abstenir en el punt de la hisenda pròpia. És a dir, els socialistes “catalans” no volen ni creuen que els catalans siguem capaços de gestionar els nostres diners ni de decidir el nostre futur.
 
Per sort, encara hi ha veus discrepants, opinions i pensaments lliures, com els d’Ernest Maragall, que va votar a favor, al costat de la majoria parlamentaria. A favor de la hisenda pròpia amb capacitat plena.
 
Ràpidament a can PSC es van encendre totes les alarmes; un diputat va tenir opinió lliure i democràtica i no va estar submís ni subordinat al PSOE. Tan bon punt van poder, van enviar una carta a l’Ernest Maragall per a demanar-li que abandonés el partit.
 
Al mateix moment, tots els diputats socialistes “catalans” a Madrid votaven a favor del corredor ferroviari central, és a dir, en contra de Catalunya.
Ai las! A tots aquests diputats que van votar en contra de Catalunya, ningú els va dir res; en canvi a l’Ernest Maragall, que va defensar els interessos dels catalans, el volen fora.
El PSC des del seu últim congrés està ferit de mort, som molts els qui ja fa molt de temps que no creiem gens ni mica en aquest partit ni la seva gent i és amb fets com aquests que un està plenament convençut del pas que va fer en el seu moment de deixar la militància.
 
Ha arribat l’hora de nous projectes, de noves idees, de fets reals i menys paraules, de defensar els principis del socialisme, la llibertat d’expressió, la democràcia real, el dret a decidir… tots aquests conceptes que tant diuen i tan poc practiquen.
 
Corredor central si defensar Catalunya no?
 
Xavi Raventós Garcia