Sembla mentida que al segle XXI malgrat els coneixements aconseguits en totes les matèries, els descobriments de tota mena i el desenvolupament del pensament humà, es puguin dir encara tantes “collonades” per persones que han tingut la sort de participar en aquests coneixements, descobriments i desenvolupaments. De “collonades” tots en diem, però les persones amb càrrecs públics haurien d’anar en compte, doncs després tot són excuses i rectificacions dient que hem interpretat malament les seves paraules.
“Moltes persones són massa educades per parlar amb la boca plena, però no els preocupa fer-ho amb el cap buit”, va dir Orson Welles
D’allà estant i alguns d’aquí també, veuen molt clar que això de la nostra independència és una utopia que mai arribarà a bon port.
Ens hem fixat que moltes de les “collonades” que llegim o escoltem surten de la boca d’exministres, expresidents o exmilitars, en general retirats? A part de tot el que hem escoltat durant aquests últims mesos, les paraules més inversemblants les ha vomitat (doncs no es pot dir d’altra manera) no un del PP com podríeu pensar, sinó un del PSOE, el batlle de la ciutat de Saragossa, un exministre del govern de Felipe González (un altre “ex” que hauria d’estar callat com un mort), i per més escarni, exministre d’Interior i de Justícia.
El Senat -que sempre hem dit que no serveix per a res- almenys per l’exministre Belloch només serveix per a suspendre autonomies, i quina casualitat!, anima al Senat a suspendre l’autonomia catalana si seguim en voler fer una consulta. Molt democràtic l’exministre no demostra ser-ho. A més, comparar l’activitat d’ETA amb morts pel mig, amb la manera pacífica de Catalunya per aconseguir la mateixa finalitat, és d’un cinisme i d’una mala consciència, on es demostra que qualsevol impresentable per molts estudis, moltes carreres i molts títols que tingui, pot arribar a ser ministre o president d’això que anomenen Espanya.
Com és possible que un socialista com el senyor Belloch digui i amenaci Catalunya, com ho va fer al seu dia el señor Vidal-Quadras?. Com és possible que dues persones de dos partits diferents com el PP i PSOE i amb una “suposada intel·ligència”, puguin dir aquestes barbaritats incitant a la violència? I per més “inri” el Sr. Rubalcaba, preguntat, ahir, en un programa de ràdio per les declaracions del Sr. Belloch, ni va dignar-se desqualificar-les. Quina gent més indigna i nefasta per manar un país!
I encara hi ha que s’estranya que vulguem caminar nosaltres sols?
Com que les declaracions del jurista senyor Belloch són com moltes altres ( Aznar, Felipe Gonzàlez, Cospedal, Soraya,etc,etc…) que pensen com ell, els hi posaré més fàcil perquè puguin dir totes les “collonades” que surtin dels seus petits cervells. Tots els unionistes contraris a la nostra independència fan escarafalls per la simple demanda d’una consulta. No volen reconèixer aquest dret! Tenen por que surti el sí! Volen seguir menystenint, insultant, robant i prenent el pèl a tots els catalans!
Proclamem una DECLARACIÓ UNILATERAL d’INDEPENDÈNCIA! I s’haurà acabat el bròquil! Això tampoc els hi agrada? Què s’han cregut aquests catalans, diran ben enfadats! Això tampoc es pot fer? Em sembla que sí!
Dictamen de la Cort Internacional de Justícia del 22de juliol de 2010 sobre la legalitat de la declaració unilateral d’ independència.
• Declarem que no hi ha cap norma en el dret internacional que prohibeixi o estigui en contra de les Declaracions Unilaterals d’Independència.
• Declarem que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica d’un poble part d’aquest estat, preval sempre la voluntat democràtica d’aquest poble.
• Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és la voluntat dels ciutadans, la qual crea o modifica la legalitat vigent quan sigui necessari.
Llegint aquestes tres declaracions, veiem com els predicadors d’una Declaració Unilateral d’Independència impossible a Catalunya, no saben llegir, no volen o miren cap un altre costat.
També podem veure com els polítics de fora de Catalunya i alguns de casa nostra, haurien de llençar la seva sagrada constitució a la bossa d’escombraries, davant el dictamen que diu: preval sempre la voluntat democrática d’un poble que vol separar-se, per damunt de la legalitat constitucional d’un estat. Això els hi desmunta les “collonades” que diuen dia sí i dia també, sobre que segons la constitució espanyola no hi ha forma de poder fer un referèndum.
La tercera declaració diu: són els ciutadans que poden canviar la legalitat vigent. Ben diferent del que ens prediquen des de Madrid, que no són capaços de canviar ni una coma de la seva sagrada constitució. Així doncs, a què treu cap tantes opinions i tantes tertúlies a les ràdios i televisions, on tothom cada dia pontifica i sembla tenir raó sobre aquest tema de la DUI, dient que és impossible?
I al nostre govern els hi vull donar un consell. Temps era temps –i la història ens ho recorda molt sovint- que arribaren promeses de tota mena i esperant han passat anys i més anys, i no voldria que us trobéssiu com diu el refrany: “El prometre és com una veta, que s’estira fins que es peta”, volent dir que molta gent promet coses sabent que no es compliran.
Doncs això, proclameu una DUI que tot el altre és perdre el temps!
