En aquest petit país català en construcció, amb totes les dificultats socials i polítiques del dia a dia -a banda de la “roca granítica” del Tribunal Constitucional espanyol- caldria treballar per institucionalitzar, o si més no, donar un cert suport polític i moral a la figura que, un servidor entén i anomena com el “diplomàtic amateur” , el qual es molt necessari en un període polític convuls com l’actual, en què tota iniciativa, a favor del civisme, social i polític, en la línia de la resolució, pacífica i satisfactòria per a tothom- del contenciós polític català hauria de ser recolzada.
Des del meu punt de vista considero que qualsevol ciutadà català que es consideri un “diplomàtic amateur” hauria de llegir, força sovint, com a mínim tres diaris en format paper que, al meu entendre, són fonamentals per entendre un mínim de diplomàcia. Aquests mitjans són els següents : Le Monde, Le Monde Diplomatique i The Guardian ( també Guardian Weekly). A més, caldria estar subscrit (és gratuït) a la “newsletter” de dos diaris digitals, en llengua anglesa, que al meu entendre són decisius per entendre el que succeeix, diplomàtica i políticament parlant, a Europa i el món en general. Aquests mitjans digitals serien els següents: New Europe de Brussel•les i l’edició internacional del setmanari alemany, Der Spiegel, també anomenat, Spiegel Internacional.
A més d’aquests mitjans, com a bon “diplomàtic amateur” caldria estar informat de tot el que succeeix a Europa i al món globalitzat actual -del màxim nombre possible de notícies europees i internacionals- que poden tenir una repercussió amb Catalunya i sobretot (parlo, esmento faig referència de la “figura”, ara poc concreta del “Diplomàtic amateur” : el diplomàtic català de base) el qual hauria de procurar dominar correctament la llengua anglesa i la llengua francesa; i si és possible, d’altres llengües que puguin servir per estar, el més informat possible, del que pensa Europa i el món en relació amb la nació catalana i el seu procés d’emancipació nacional i/o social.
