La batalla internacional entre Catalunya i Espanya continua amb la màxima intensitat a mida que s'acosta la Diada i les eleccions plebiscitàries. Madrid diu que és un tema intern, però des del primer dia hi ha situat al capdavant el seu ministre d'exteriors, en un gest molt significatiu. També des del primer dia el seu ministre de l'interior ha fet grans esforços per a presentar una Catalunya independent com a santuari del jihadisme. Mentrestant a Catalunya institucions com el Diplocat, el Departament de Presidència de la Generalitat, i organitzacions de la societat civil com Sobirania i Justícia i Help Catalonia, fan grans esforços en presentar la Catalunya estat com a actor responsable en el camp internacional, incloent la seguretat i la defensa. En altres mots, com a soci capaç i de confiança, i contribuent net de seguretat. Els fets donen la raó a aquesta interpretació, amb els Mossos d'Esquadra cada cop més involucrats en la lluita antiterrorista, mentre per desgràcia altres cosos policials aliens semblen més interessats en detenir passatgers catalanoparlants als aeroports. Ara, amb això no n'hi ha prou, i és obligat preguntar-nos si l'opinió pública internacional, i concretament els responsables de seguretat i defensa d'altres països i especialment dels del nostre entorn estratègic més proper, en són conscients. Per a respondre aquesta pregunta, hem de ser humils i objectius, evitant deixar-nos endur per falsos triomfalismes i un vici que es paga molt car a qualsevol guerra: menysprear l'enemic.
Per desgràcia, aquest darrer defecte sembla molt estès al nostre país. Així ho demostra l'onada de burles contra el president espanyol Rajoy quan una fotografia va il·lustrar el seu pobre, per no dir nul, domini de l'anglès. El problema amb aquestes burles és que molts dels que es van afanyar a piular contra el cap visible del règim espanyol tenen un nivell d'anglès similar. Això explica moltes coses, però ens centrarem avui en una: la manca d'informació sobre el que fan les institucions de seguretat catalanes. Atenció, parlem del que fan de fa anys, i sota molts diferents responsables polítics, militants a tota mena de partits. El problema doncs no és el que fan, el problema és que fora no se sap. Saben els experts internacionals en seguretat, els diplomàtics, els oficials de policia d'altres països, que Catalunya gestiona les seves presons? Coneixen l'existència dels Agents Rurals? Estan al corrent de la tasca que fan els Mossos d'Esquadra contra el terrorisme? Per desgràcia, sovint la resposta és negativa. N'hi ha prou en fer un cop d'ull a Google cada cop que hi ha una operació sonada. Sovint no té repercussió en anglès, o si la té se n'atribueixen erròniament els mèrits a la “Spanish police”, amb el nom “Mossos d'Esquadra”. En podem donar la culpa a periodistes mandrosos i ignorants, o podem inventar-nos alguna conspiració contra Catalunya, però si volem trobar culpables és millor que comencem mirant-nos al mirall.
Un dels principis bàsics de la diplomàcia pública és que “O t'expliques, o t'expliquen”. És dur, àdhuc cruel, però és així. En termes pràctics, o expliques al món que persegueixes terroristes, o els espanyols explicaran que n'ets amic. S'imposa per tant la necessitat d'explicar directament, en anglès, que fem. Queixar-se no serveix, cal fer arribar la nostra narrativa a periodistes, diplomàtics, i experts. No es tracta d'inventar-se res, ans senzillament d'explicar que fem. En molts casos de fa anys.
A nivell pràctic, això en que es tradueix?. D'entrada, en la publicació en anglès, de forma simultània, dels comunicats de premsa del Departament d'Interior. Ho repetim per a que quedi clar: en anglès, de forma simultània. Hi insistim, per a que no en quedin dubtes: en anglès, i de forma simultània. Atenció a aquesta paraula: simultània. No serveix publicar una nota de premsa en anglès hores després d'una operació policial. Ja és massa tard. Al món hiper-connectat on ens ha tocat viure, als terroristes se'ls persegueix amb la pistola a una mà i la nota de premsa a l'altra. O t'expliques, o t'expliquen. El mateix és aplicable a les notes de premsa d'altres departaments que tinguin relació amb la seguretat i la defensa. Per exemple, els relatius a malalties infeccioses. La presència internacional del Departament d'Interior també s'ha de reflectir en la creació d'una plana de Facebook i un compte de Twitter en anglès, així com la publicació d'una newsletter en aquest idioma.
En segon lloc, cal procedir a nomenar un oficial d'enllaç dels Mossos d'Esquadra a les diferents delegacions de la Generalitat a l'exterior, començant per Londres i Washington. No s'hi valen excuses, cal començar a establir els contactes personals i canals formals i informals necessaris per a garantir la necessària cooperació internacional el dia després, i alhora deixar clar als nostres socis que som un país seriós. Això exigeix la presència a aquestes delegacions d'un oficial de policia, amb els coneixements especialitzats i el temps necessari per a dedicar-se en exclusiu a aquestes tasques.
En tercer lloc, cal assegurar-se que tots els think-tanks especialitzats en relacions internacionals que rebin finançament de les institucions públiques catalanes cooperin a l'hora de donar a conèixer al món la tasca que fan les nostres forces de seguretat i altres institucions amb responsabilitats sobre seguretat i defensa. Això no vol dir interferir en el contingut de les seves publicacions i activitats, doncs no es tracta de que reprodueixin acríticament cap punt de vista oficial, però sí que adoptin si encara no el tenen un marc nacional de pensament català. En altres paraules, un marc mental coincident amb el seu marc financer.
Evidentment aquestes tres mesures no són les úniques necessàries, però sí que són unes primeres passes imprescindibles per a encarar els propers mesos. Uns mesos on ens hi juguem molt com a país, i en els que la maquinària diplomàtica espanyola, la premsa al seu servei, i els “experts” que segueixen el dictat de Madrid, continuaran insistint en equiparar la Catalunya estat amb un santuari terrorista. Els fets demostren que no tenen la raó, però amb això no n'hi ha prou. O t'expliques, o t'expliquen, i ha arribat l'hora d'explicar-nos directament al món, sense intermediaris ni interferències. Ens hi juguem molt.
Àlex Calvo és expert en seguretat i defensa a la Regió dels Oceans Pacífic i Índic
