Ginebra s’ha cobert de dignitat. Carles Puigdemont, Anna Gabriel i Laura Masvidal (la dona de Quim Forn) han confluït en una jornada sobre drets humans a la metròpoli Suïssa, allà on hom hi troba una de les seus de l’ONU. Masvidal ha estat molt clara: “Després de ser el conseller d'Interior que va gestionar els atemptats de Barcelona i Cambrils, el meu marit es passa 16 hores a la cel·la amb Oriol Junqueras perquè té l'aspiració de veure algun dia la independència de Catalunya. Igual que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart”.
Catalunya s’ha tornat a fer sentit en un fòrum internacional, per bé que a les declaracions d’Anna Gabriel només vèiem micròfons catalans i d’agències espanyoles. En el debat, però, una d eles intervencions estel·lars ha estat José Antonio Martín Pallín, l’exmagistrat emèrit del Suprem, que ha dit que “S'està produint una espècie de concentració de poder que em recorda la llei orgànica de la dictadura”. La trobada ha generat interès perquè Carles Puigdemont tenia previst trobar-se amb Anna Gabriel, la primera trobada a l’exili forçat per part dels dos líders de Junts per Cat i la CUP, malgrat que Gabriel ha tornat al lideratge des de l’ombra. La dignitat ha fet suar la ciutat suïssa, un país que ja ha assegurat que no extradirà a ningú, perquè no hi ha fonaments jurídics per fer-ho.
Això, òbviament, molesta Espanya, que ja no sap què fer per tapar la boca dels portaveus catalans a l’exterior. La diplomàcia espanyola té els seus límits també. El ministre d’exteriors Dastís ha deixat anar avui que “no negaré que ens causa certa incomoditat”. El fet és que l’Estat pateix i és per això que porta dies atiant el fantasma de les noves eleccions convocades pel 155 a través del TC. La idea és fer que els magistrats considerin que Torrent va activar el rellotge el dia de la investidura de Puigdemont, encara que es fes enrere i aplacés el ple. El mecanisme no s’aguanta per enlloc, i sembla que el PP podria desistir d’aquesta via. Observin que barregem Govern espanyol, TC i PP, tres potes de la mateixa cosa.
I, per acabar-ho d’adobar, sembla, perquè ja no podem afirmar res amb seguretat, que al Parlament hi passa alguna cosa. La Mesa del Parlament ha admès aquesta tarda a tràmit la reforma de la llei de presidència que va proposar JxC. La reforma pretén autoritzar la cambra a investir un president a distància, i ja saben quina és l’única persona que necessita acollir-se a aquest dret. Aleshores la pregunta és clara: què s’ha estat fent en els darrers dos mesos? Improvisació? Estratègia? Un canvi de rumb? Una negociació? I sobre l’admissió a tràmit ara de la reforma, què és pretén exactament?
Els partits del 155 han demanat a la Mesa que reconsideri l’admissió a tràmit de la reforma. I adverteixen que, si se segueix endavant, la portaran al Consell de Garanties Estatutàries, que ja sabem que és l’òrgan consultiu menys escoltat de tots: tothom en fa el què vol amb les seves recomanacions. El bloc monàrquic té por que la llei s’aprovi per la via de la lectura única a la cambra catalana i aleshores es procedeixi a la investidura a distància de Puigdemont. Torrent ha oït també la petició de Ciutadans de convocar un ple, però de moment no acaba de concretar ni la data ni el contingut. Podria ser que aviat es moguin coses, ara sí, o potser no.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
