D’indemnitzacions i jubilacions al Parlament

 A aquestes alçades, em consta que el mateix Ernest Benach ja ha donat totes les explicacions que li han demanat sobre el que cobra i el que deixa de cobrar, una vegada ha deixat d’exercir de president del Parlament. Amb tot, permanentment m’arriben preguntes i comentaris sobre la qüestió. Val a dir que, moltes d’elles van carregades de mala intenció com a producte de la campanya difamatòria endegada per alguns mitjans espanyolistes. D’altres, cal dir-ho, qüestionen de bona fe  la legitimitat, en la conjuntura actual,  d’algunes decisions preses fa uns anys sobre rescabalaments i reconeixements a què tenen dret persones que han ocupat càrrecs institucionals com ara la presidència del govern de la Generalitat o del Parlament.
En primer lloc, cal dir que la llei que ho regula és de l’any 1988 amb efectes retroactius des de 1980. Es a dir, n’han estat beneficiaris tots els presidents que ha tingut el parlament: Coll i Alentorn, Xicoy, Reventós, Rigol i el mateix Benach.
La llei mandata que aquestes persones tindran dret a percebre durant 24 mensualitats una assignació mensual equivalent al 80% del sou i que, una vegada assolits els 65 anys, tindran dret a percebre una pensió vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 40% de la retribució mensual de quan ocupaven el càrrec. La llei, a l’article 4, també reconeix al cònjuge vidu d’un expresident el dret a una  pensió vitalícia equivalent al 50% de la pensió de jubilació que estableix aquesta mateixa llei.
Es pot considerar que, a hores d’ara, aquesta llei convé canviar-la. Es ben legítim. Jo mateix crec que toca fer-ho. Però, una cosa és això i l’altra és apuntar-se a la campanya de denigració de la institució i del company Benach, l’excel·lent tasca del qual al capdavant del Parlament ningú no ha posat en dubte. Ans al contrari, més aviat se l’enyora.