Els joves (aquells i aquelles capaços de pensar a la contra) tenim la nostra visió particular de com haurien d’anar les coses. Cadascú la seva. El que per a uns són mancances que caldria resoldre d’immediat, per a d’altres són secundàries. I això no hauria de tenir-se per inconvenient dins el moviment sobiranista, ans al contrari. L’imaginari col·lectiu, el projecte nacional (de tots), només serà possible a partir de les singularitats i els diferents punts de vista.
De totes maneres, malgrat les diferències, ens sembla entendre que vivim un moment dolç. I sense entrar en si s’ha fet més o menys camí al llarg d’aquests darrers anys, pensem que caldria aprofitar aquesta inèrcia i continuar avançant cap a una direcció que creiem encertada. Hem de reforçar el dinamisme que a dia d’avui viu el moviment sobiranista. Hem de marcar-nos fites raonables i assolibles per tenir la sensació que seguim creixent. I, tot plegat, sense perdre mai de vista que –evidentment- el nostre objectiu és la independència.
Els joves juguem un paper essencial en aquest projecte. Només a través nostre pot arribar la regeneració de les idees. Perquè sense aquesta regeneració no hi ha espai ni per a nous projectes, ni per a reverdir l’esperança. En definitiva no hi ha espai per al compromís. Som part d’un mateix entorn, d’una realitat que pot arribar a tenir la força necessària que faci que tots hi sortim guanyant. Cal avançar col·lectivament. Per separat, representem ben poc.
Avui, doncs, els joves sobiranistes ens unim en l’entusiasme per fer avinent la coparticipació, gest que ens allunya de les controvèrsies i les disputes estèrils. Avui, l’embat de llum que fa diferents places i carrers rectifica l’estridència del mal temps, i sembla que tot se’ns posa de cara per consolidar un nou pas endavant. Som dinàmics. Som un poble en moviment!
Gabriel Pena i Ballesté
