Dimecres, tothom amb els treballadors d’Stora Enso de Sant Andreu/Castellbisbal

Si algú encara nega com i de quina manera patim les conseqüències d’una legislació feta per a permetre que hi hagi qui pugui mantenir el mateix nivell d’acumulació de capital a costa dels treballadors, que tingui present el cas de l’empresa Stora Enso de Sant Andreu. Efectivament, d’ençà l’aprovació del Reial Decret –llei 3/2012 de mesures urgents per a la reforma laboral, els treballadors estan més indefensos que mai. Barra lliure a l’acomiadamernt lliure, estocada de mort a la negociació col.lectiva i escac a les mínimes competències que tenia la Generalitat pel que fa a l’autorització d’ERO’s, mediació, etc. El treballadors d'Stora Enso, (la majoria de Sant Andreu tot i que és situada al terme de Castellbisbal), a mitjan de l’any passat, van rebre la notícia que l’emrpesa pretenia rebaixar-los el 15% del sou. I al cap d’uns mesos, la direcció ho va executar. No hi fa res que els treballadors presentessin mesures alternatives, com ara l’acceptació de prejubilacions (30 treballadors), la congelació dels salaris fins al 2015 o l’establiment de plans de jubilació consistents en la creació d’un doble escala salarial. No va servir de res. La direcció no n’acceptà cap, la qual cosa ha provocat un escenari de conflictivitat i vagues.La perversitat que conté la legislació que permet collar els treballadors arran de les perspectives futures de negoci de l'empresa, enterra una realitat terrorífica, de violència patronal vergonyant. En el cas d’Stora Enso, després de nou anys de beneficis, en el segon trimestre de 2012 va repartir dividends entre els accionistes per valor de 24 milions. I, ara, malgrat tot, pretenen convertir en permanent –ni tan sols se n'accepta la transitorietat- la reducció salarial, bo i afegint-hi la matusseria de reduir el mateix percentatge a tota la plantila al marge del salari.
Dimarts el Comitè d’Empresa es reunirà amb la Generalitat de Catalunya i per a l’endemà, dimecres, ha estat convcada una marxa fins a l’ajuntament de Sant Andreu.Hi serem! No podem permetre que, dia a dia, ens vagin destruint el Baix Llobregat i vagin condemnar-nos a la misèria.