Dijous de dolor per a les pensions anticipades i parcials… doncs més pobresa

Dijous, dia 11 d’abril al Congrés dels Diputats, nova jornada negra per al sistema de pensions. La nova patacada, el nou cop de destral, ara adreçat a la jubilació anticipada –la que es produeix abans de l’edat ordinària- i la parcial –la que es fa compatible amb amb treball a temps parcial- mitjançant un Reial-Decret Llei (un altre!), que possiblement ni tan sols la majoria permetrà que es tramiti com a projecte de llei amb la qual cosa no podrem aspirar a canviar-lo mitjançant la presentació d’esmenes.
El govern va congelar durant tres mesos allò que havia retallat la llei de l’any 2011 que havia d’aplicar-se l’1 de gener d’enguany i durant aquests 90 dies ha fet la feina per dificultar aquests tipus de jubilacions. Que se sàpiga, des de l’ús pervers de la majoria absoluta, sense diàleg amb els agents socials ni amb la resta de partits polítics, tot fent saltar a miques la idea de la flexibilització i blindant un model rígid que dificulta encara més l’accés a la jubilació parcial i a la jubilació anticipada, empetitint-ne la quantia dels qui per sort hi poden tenir dret.
El resultat de tot legat serà evident: increment de la pobresa i de l’exclusió social en la mesura que persones grans que perdin la feina (i no en trobin, bo i atenent a la impossibilitat de trobar-ne més enllà del cinquanta i pocs), encara que hagin cotitzat durant anys, ho tindran més difícil per accedir a la jubilació.
Val a dir que veníem ja d’una reforma ja molt regressiva en les jubilacions parcials amb la reforma del PSOE en matèria de pensions de l’any 2010, en què es va endurir l’accés, tant pel que fa a exigència d’antiguitats més altes a l’empresa, com en l’edat. Alhora, la reforma de l’any 2011 del PP va endurir l’accés a la jubilació anticipada, passant a exigir 61 anys d’edat mínima i 33 anys de cotització pel cas que fos forçada –acomiadament, expedient de regulació, etc.- o 63 anys pel cas que fos voluntària. Aquesta reforma també obligava a concreció de la parcial, en modificar-se els percentatges de jornada mínims i màxims, així com aspectes de cotització del treballador rellevista del jubilat parcialment.
Amb aquest nou Reial-Decret, però, l’edat per accedir a la pensió de jubilació anticipada s’establirà, progressivament, als 63 anys d’edat si és forçosa, i als 65 si és voluntària –exigint-se a més 35 anys de cotització-, el que significa un evident enduriment en l’accés, atenent al fet són anys on és difícil poder realitzar cotitzacions per ser les persones treballadores d’aquesta edat sovint exclosos del mercat de treball. Pel que fa a la jubilació parcial, el decret estableix que es podrà accedir per jornades entre el 25 i 50 % com a màxim (o 75 % si el rellevista és contractat a jornada completa), a partir dels 63 anys si s’acrediten 36,5 anys de cotització, o bé a partir dels 65 si s’acrediten 33 o més anys de cotització. En definitiva, en ambdós casos, passem dels 61-63 anys per a l’accés a aquests sistemes d’anticipació, a unes franges de 63-65 anys i majors carreres de cotització. Val a dir que, ara només es podrà computar un any de servei militar o prestació substitutòria realitzats.
I a que treu cap aquesta nova retallada en pensions ? Doncs per una banda, a les pressions que la troika manté contra la despesa social, i també, a l’enaltiment que el PP n’acaba fent. No ens enganyem, la nova retallada lliga de ple amb els seus postulats ideològics en matèria econòmica. I amb la idea falsa que plana en l’imaginari d’una part de la política espanyola al voltant de les prejubilacions. I és que, si bé en alguns casos durant uns anys els prejubilats (repeteixo, en alguns casos només, com ara Telefonica) havien els agraciats de l’incipient Estat del Benestar, que accedien a la jubilació en edats joves i amb galdoses indemnitzacions, actualment la seva fisonomia ha canviat força. Les persones que majoritàriament accedeixen a la jubilació anticipada són els que d’una forma o altra han estat expulsats literalment del mercat de treball, amb indemnitzacions molt més baixes. Allargar, doncs, l’edat d’accés a les prestacions, és com retirar-los la corda que els evita caure al precipici de l’exclusió.
Per cert, d’autònoms, que la reforma del 2011 en deia que els poders públics s’emplaçaven a revisar-ne les possibilitats per accedir als sistemes de jubilació parcial, no se’n parla gens ni mica. Una mostra més del tarannà legislatiu d’aquest Govern.
Les reformes en pensions, doncs, una retallada més ideològica a les que ja sumem. I no ens queda denunciar-ho des de la tribuna. I ho farem!