El PP està impacient. Té ganes de tornar a governar, i com ja va passar abans, entonen la cançó que calen eleccions anticipades. Volen manar, i recentralitzar i reespanyolitzar l’Estat, renacionalitzar Espanya, com els agradaria dir a ells. I ataquen amb tot el que poden, sobretot ataquen Catalunya, que l’odi contra el nostre país sempre ven bé, a Espanya.
I ens van atacar amb la recollida de signatures contra l’Estatut.
I ens van atacar “indirectament”, amb boicots comercials contra els nostres productes.
I ens van atacar presentant recursos contra l’Estatut(et) que el constitucional ja s’ha encarregat de dur a la pràctica.
I ens van atacar presentant recursos a lleis importants com la de Consum, del Cinema i la d’Acollida.
I volen acabar amb l’escola catalana.
I ens sostreuen cada any més de 20.000 milions d’euros, i a sobre ens acusen de malbaratar recursos públics i, fins i tot, ens amenacen amb intervenir la Generalitat.
I cada dia el PP i els seus mitjans instiguen l’odi dels espanyols contra els catalans quan diuen que ens aprofitem i robem els espanyols. Quan diuen que imposem la nostra llengua i perseguim la seva. Volen la nostra divisió. Menteixen amb convicció, amb doble moral. Aquesta gent no té vergonya, ni cap mena d’ètica o sentiment realment democràtic.. Només tenen una obsessió al cap: “Una, Grande y Libre”. Volen viure al seu “país normal”, un paradís on tothom se senti profundament espanyol, i parli, pensi i escrigui només en espanyol. Ens volen a tots iguals, d’acord amb el seu patró particular. Quatre per a mi, i una per a tu. El que val per a mi, no val per a tu.
Fins a on han d’arribar els insults i l’odi, el menyspreu i els atacs per a que els catalans reaccionem democràticament i diguem PROU? De debò els catalans només podem reaccionar a cop de bastó? De debò cal esperar a que torni el PP per a reaccionar i fotre finalment el camp d’allà on no ens volen? De debò no n’hem tingut ja prou?