Dia per oblidar per la diplomàcia espanyola

Dia explosiu contra l’aparell diplomàtic espanyol a nivell internacional. La jornada començava amb la publicació d’un informe del grup de treball sobre detencions arbitràries de Nacions Unides, en el qual es demana a Espanya l’alliberament immediat dels presos polítics. Consideren que són empresonaments arbitraris, que vulneren la Declaració Universal de Drets Humans. En concret, llibertats com la d’expressió, de manifestació o de consciència. També es posa en dubte que estiguin estiguin tenint un judici just, critiquen que l’Estat vol “reprimir” aquells que defensen el dret a l’autodeterminació, i fins i tot demanen que s’indemnitzi Junqueras, Cuixart i Sànchez una vegada se’ls alliberi. La sentència es dirigeix a ells tres perquè són els qui van adreçar-s’hi primer. Però evidentment també donarà la raó a la resta. L’ONU envia una clatellada espectacular a l’Estat i, a més, diu que ha d’investigar el per què d’uns empresonaments arbitraris. També diu que espera una resposta de l’Estat en sis mesos màxim. El ressò que ha tingut la notícia ha arribat fins i tot a diaris com ‘The Guardian’ que, curiosament, encapçalaven l’article amb la reacció de Puigdemont. I és que l’expresident continua reforçat després de les eleccions europees i està disposat a donar molts més disgustos a l’Estat. De fet, avui ha donat la segona estocada a la diplomàcia de Borrell quan ha anat a l’Eurocambra per a acreditar-se com a eurodiputat i li han negat aquesta opció. L’han tirat enrere sense donar-li motius, però ell ha explicat que hi havia tres noms que a la llista d’eurodiputats espanyols “amb una trama gris”. Segons l’expresident, és el secretari general de l’Eurocambra qui ha donat l’ordre. Una estona després, ha transcendit que Cs, PP i PSOE han demanat a la institució que no deixin entrar cap eurodiputat electe sense l’acta (que en pura teoria s’aconsegueix a Madrid). I enmig de tantes emocions fortes, el judici del procés ha fet un dels seus últims passos, amb la fiscalia elevant les seves conclusions a definitives sense moure’s ni un mil•límetre de la seva posició, malgrat 49 sessions i 400 testimonis: demana rebel•lió pels presos i penes de fins a 25 anys de presó per barba. L’advocacia de l’Estat tampoc s’ha mogut de la seva sedició i els 12 anys màxims, mentre que Vox manté els 700 anys de penes sumades però treu la petició de presó per a Vila, a qui ara només acusa de desobediència. Pels serveis prestats? Les defenses demanen l’absolució dels seus clients, desmentint així definitivament qualsevol suposat pacte amb la fiscalia i deixant el judici gairebé vist per sentència. Falten les argumentacions d’uns i altres i el més esperat de tot: l’última paraula de tots i cadascun dels dotze processats, que serà segurament el 11 de juny. El judici és el proper gran cop internacional a la diplomàcia espanyola. Però aquest, provocat directament per ells mateixos.