Estem a tres dies d’acabar la campanya més rara de la meva vida. Si hi trobo alguna similitud és amb les eleccions a procuradors per al Tercio familiar al final del franquisme on es presentaven Barenys i Casassas a la circumscripció de Barcelona, amb les mans lligades, sota la vigilància de l’aparell de l’Estat i amb molts dels companys dels dos candidats a la presó per simple militància política i sindical.
Doncs bé, en aquesta campanya tant desigual, l’argument dels monàrquics ha estat sobretot el retorn a la normalitat que permetria que l’economia tornés a rutllar, no marxessin empreses i es pogués abordar allò que interessa a la gent i deixar el procés endarrere. D’aquesta campanya en formen part les amenaces reiterades als pensionistes i als aturats. Però darrera tant fum espanyolista hi ha res que sigui sòlid?
Mentre en la major part d’Espanya predomina el treball vinculat directament o indirecta a l’administració, a Catalunya, com a Balears i València predomina l’empresa privada de mercat lliure i cada cop més exportador. Així el sector exterior de l’economia catalana és 65% del total. Cada any Catalunya depèn menys del mercat espanyol. Les empreses internacionalitzadores són molt més eficients i productives perquè competeixen en un mercat global. Les empreses dependents del mercat espanyol estan abocades a competir per preu i a patir els cicles econòmics d’Espanya.
Catalunya aporta a la UE 2.600 M€ anuals. Som finançadors d’Europa. La nostra aportació per càpita (351 €) és la segona més alta rere d’Holanda (378 €). Cap dels països recentment incorporats a la UE és aportador net; tots ells són receptors dels fons estructurals. Per això fan riure quan se’ns amenaça en perdre els fons europeus amb la República. Encara hi guanyaríem.
Catalunya lidera la 3ª regió econòmica més important d’Europa i la 10ª del món. Aquesta regió té una economia productiva molt diversificada, una situació geoestratègica envejable i un gran potencial que no fomenta cap Estat. En comparació a les 139 Regions econòmiques d’Europa Espanya adopta un model centralista en el que l’Estat només vetlla pel desenvolupament de la seva capital. Ahir m’assabentava d’un altre cas on davant la petició de suport d’un ministeri a una important inversió a Barcelona, el primer que va fer la mà dreta de Montoro era dir que si volien suport havien d’implantar-se a Madrid
Aquestes realitats contraposades entre l’àmbit majoritari espanyol i l’àmbit mediterrani porten a un divorci a curt o mitjà termini. Ara mateix es preveu que la pujada inevitable dels tipus d’interès i la retirada progressiva del Banc central europeu en la seva compra dispararà el risc país sobre Espanya. Per altra part, la persistència de polítiques anti innovadores, favorables al capitalisme del BOE i l’atur estructural més alt d’Europa pronostiquen una fallida ràpida del sistema de pensions. La factura del manteniment d’infrastructues inútils i mal dissenyades va enfonsant Espanya en arenes movedisses.
Per contra, Catalunya pot salvar perfectament les seves pensions, no només les passades que són compromisos que l’Estat ha de complir amb cadascú dels pensionistes, sinó les futures perquè a Catalunya els llocs de treball generen suficients ingressos per la Caixa de la Seguretat Social.
Per altra banda, l’espantall de la fuga de seus socials és fals perquè no té quasi efectes fiscals, i perquè s’ha confirmat que de les 3000 anunciades, només 300 han ratificat el desplaçament de seu. I per contradir-ho heus aquí hi ha la llista de recents inversions fetes o anunciades a casa nostra: Nestlé invertirà 37M d'euros a Girona i afirma que la situació política no el preocupa; Volkswagen escull el port de Tarragona com a gran centre logístic; Zurich Assegurances escull Barcelona per establir un centre mundial de macrodades; el gegant de les telecomunicacions coreà KT s’instal•larà a Barcelona; Amazon es situa a El Prat per construir un gran centre logístic; Barcelona serà seu del Mobile World Congress fins el 2023; Easyjet obrirà en El Prat una base; Basf invertirà 21 milions d’euros; HP invertirà més de 40 millones d’euros en dos centres cloud; Nintendo obre a Tarragona un centre logístic de 13.000 metres quadrats; BWT invertirà 12 milions d'euros i crearà 100 llocs de treball a Sant Cugat; Royal Caribbean Cruises obre la seva seu europea a Barcelona; Ikea construirà a Valls (l’Alt Camp) la central de distribució dels seus productes per Internet per abastir tot l’estat espanyol, Portugal i el sud de França; Idilia Foods -companyia que integra marques com Cola Cao i Nocilla- ha començat la construcció del seu nou complex industrial a Parets del Vallès, que està previst que es posi en marxa el 2018; l'empresa agroquímica Arysta LifeScience instal•la a Barcelona la seva nova seu al sud d'Europa, la qual cosa ha suposat el tancament de les oficines que tenia a Sevilla; La multinacional alemanya Boehringer Ingelheim crearà més de 200 llocs de treball amb una nova planta de producció a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), y que suposarà una inversió de 100 milions d’euros.
Quan vagis a votar tens dret a fer-ho amb els sentiments, però mira de que actuï la raó i no tindràs cap dubte.
AVUI MATEIX SURT PUBLICAT UN ARTICLE QUE REBLA AQUESTA ANÀLISI http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1306188-els-economistes-enalteixen-la-forca-economica-catalana.html
