El nostre objectiu: arribar a Santa Cecília de Montserrat un divendres Sant.
L' apinyament de cotxes que intentaven pujar al monestir va ser força considerable i van gastar dues hores. Qualsevol micromoviment es transmetia d'un costat a l'altre de la cua. I quan més apinyats estaven els vehicles, més es notaven aquests micromoviments. La conseqüent macroconseqüència va ser l’ incitació dels ocupants dels vehicles a sortir per a caminar, prendre fotografies i fer accions diverses, totes al més pur estil vacances a la platja de qualsevol mes d'agost dels 80.
Santa Cecília no ofereix l'espectacle moreneta's entertaiment, però sí molta més varietat visual, més tranquil·litat i més zones per a explorar. El problema esdevé, quan la única carretera per accedir-hi, comparteix l’accés al monestir. Entendre com es produeixen les cues de cotxes és molt difícil per a un cervell que va a la muntanya a relaxar-se i sovint, quan estem en plena cua de cotxes, avançant una mica, frenant, aturant, avançant una mica, no podem evitar pensar: qui serà el malparit que està provocant tot això? Llavors vaig recordar l'indicador de baix que alertava que el pàrquing era complert. I com era d'esperar, la barrera s'obria amb comptagotes cada vegada que sortia un vehicle i quedava algun espai lliure.
Evidentment, la solució no rau en fer més carreteres, tan sols cal llegir i aplicar el sentit comú. Si a baix diu “pàrquing complert”, no pugem si us plau, no cal arribar amb el cotxe a tot arreu, tenim diverses opcions com ara el cremallera o les cames!
