Els adoctrinadors de la dreta posen en circulació les frases que marquen la seva doctrina i que fan que el comportament dels seus dirigents sigui com una pinya, tots a les ordres de la fàbrica doctrinal amb l'editorial que publica la doctrina, la FAES d'Aznar. Vegem-ne unes quantes. El jove líder del PP, l'encarregat d'anul·lar un altre jovenet de “Ciudadanos”, Pablo Casado, ha afirmat que un llaç groc penjat en una institució pública és un insult a la democràcia. Ara ja ho sabeu, segons Casado, si sou demòcrates i veis un llaç groc penjat a una institució pública s'està insultant el principi bàsic de la convivència, per tant, vos correspon despenjar-lo o atacar qualsevol que es dediqui a penjar-los. Això és autoritzar una persona que va pujar a una plaça dun poble i es va posar a tota velocitat a destrossar creus grogues, segurament amb la intenció de salvar la democràcia. Va tenir molta sort de no causar una gran desgràcia. Ja sé que la doctrina dirà que no es preocupin perquè els vertaders responsables són els que han plantat o penjat creus o llaços grocs.
Una altra frase doctrinal és aquella que diu que no hi ha res més anticatalà que intentar dividir els catalans. Aquesta frase la podria dir qualsevol, però com que la diu Casado, quan sembla que parla ex cathedra com el papa, són els altres els anticatalans. Si analitzam la primera frase, descobrirem, com ja sabem, que la tírria als llaços grocs és perquè se'ls ha assignat el valor simbòlic de desig d'alliberament dels presos polítics. Com que el Govern espanyol no vol que a Espanya hi hagi presos polítics, s'ha de lluitar contra aquesta expressió, “presos polítics” i contra els símbols del seu alliberament. No seria mol més senzill alliberar els presos, empresonats per dur a terme les seves idees polítiques, i una vegada alliberats, s'acaba amb els presos i amb els llaços, i quan s'hagi de fer el judici, es fa i es determina si són culpables o no, i de què? La segona frase quedaria desactivada si fossin capaços d'analitzar quines són les actuacions que divideixen els catalans. I qui són els responsables que així sigui. Sempre m'he demanat per què aquest tipus de discurs no s'elimina i es deixa d'utilitzar. Sempre he pensat en una societat catalana on hi ha moltes persones independentistes i moltes altres que no ho són. Per què quan es desenvolupa la vida tenint en compte el pensament dels que no són independentistes no hi ha d'haver ni hi ha cap problema i per què quan els independentistes diuen que volen posar en marxa el seu model de societat, resulta que es divideix els catalans, si la societat és la mateixa? La que vivia en una autonomia, encara que no li agradàs no manifestava que la societat estava dividida, encara que hi estigués, però quan es vol viure en una república, els contraris manifesten que els volen dividir, quan són els mateixos que abans. També he analitzat les manifestacions violentes i les pacífiques. Quines són unes quines són les altres, les que duen quadribarrades i estelades o les que duien banderes espanyoles i duplicades?
Sobre l'exhumació de les restes del dictador Franco, Pablo Casado manifesta que és una irresponsabilitat per part del Govern socialista, i que sobre l'exhumació d'una persona que va governar fa molt de temps, s'ha de defensar la transició, és a dir, aquella que no va eliminar el franquisme de les institucions ni d'enlloc, aquella que va donar per bons els 40 anys de ,dictadura, aquells que no varen voler saber quants de centenars de milers de persones havien estat repressaliades, aquells la majoria dels quals eren franquistes i continuen essent-ho sense cap problema, perquè el poble no castiga el franquisme a l'hora de votar.
El que presumptament es va beneficiar dins aquesta elit de privilegiats, que, entre d'altres coses, tenien la seva pròpia universitat que els proporcionava títols i màsters per a poder presentar-se dins la societat competitiva que havien fabricat, és ara el personatge encarregat d'impartir doctrina, i quan ve a les Illes, després de rebre informació sobre què passa aquí, s'encarrega d'impartir doctrina perquè els càrrecs i els votants sàpiguen a què s'han d'atenir. Si la seva tasca d'apostolat és tan evident, no és estrany que creguin que els altres volen fer el mateix, i veuen adoctrinament per totes parts.
Quan acabava d'escriure aquest article s'ha sabut que una persona havia acabat a un hospital per mor duna agressió rebuda quan llevava llaços grocs, segurament per part de defensors dels llaços grocs, segurament independentistes, ja se sap, violents n'hi ha per tot. El principal problema és que líders dretans com Arrimadas o Albiol ho hagin aprofitat per culpar el president Sánchez, i per gallejar que ells ja ho han dit sempre, que hi ha conflicte i que acabarà malament. Amb aquestes intervencions conviden la gent perquè actuï de tal manera que acabin malament. Adoctrinen perquè s'acabi malament, i després poder dir que ells ja ho sabien, que tenien raó, però no volen saber res de quina part de responsabilitat els correspon en el conflicte.
