L’assumpte de la crema de fotografies és vist que crea discrepàncies. Per una banda estem els qui, com jo -perdoneu el personalisme, però m’hauré de mullar- creiem que és una estupidesa i una rucada; per altra, els qui ho veuen com una acció reivindicativa genial i una via útil per la independència. Fins aquí, respectable. Totes les opinions són vàlides amb una argumentació correcta.
El que no és una estupidesa -des del punt de vista espanyol- és sancionar-ho i perseguir-ho, tal com fa l’audiència nacional. Espanya aquí ha estat intel·ligent. No se’ls pot negar aquest mèrit. Agafem aquests quatre radicals de plastilina, els passem per Madrid, generem una mica de soroll i aquí s’acaba el debat. I com que nosaltres som un poble intel·ligent, cremem més fotos, un fontovellisme (traducció lliure) preciós alhora que útil per Madrid, que veu com des d’aquí hem pescat l’ham i els seguim el joc. No volem debat seriós, no volem debats sobre la veritable autodeterminació, ens quedem amb el que ens proposa Espanya, jugar al jo cremo i tu m’empaites.
És cert que és un acte de rebel·lió tant estúpid com altres (manifestacions, minuts de silenci), en el sentit de la utilitat. Però en aquest cas, a més, provoca un efecte més desitjat per Madrid que per Catalunya: desviar el debat veritable. Algú pot parlar d’una proposta seriosa de referèndum? Algú pot valorar una refundació del catalanisme de caire més sobiranista? Algú pot parlar de la oficialitat de les seleccions catalanes? No. Aquí el que volem és poder cremar fotos del rei. A mi no em val.
Millor un debat seriós destinat a una sobirania a mitjà termini o un debat banal sobre poder o no poder cremar fotos del rei? Aquí ens quedem amb les fotos. Bé, creia que els independentistes preferien el dret a l’autodeterminació al dret de cremar una fotografia del rei. Veig que anava equivocat.
