Àfrica pot ser el gran pulmó econòmic d’Europa si li donem la volta a la crisi de model de creixement. Si Europa continua a l’Àfrica amb actituds neocolonials, tenen guanyada la partida la Xina, India o Brasil, que els hi oferiran un creixement imitació de l’occidental: més barat econòmicament i sense tantes hipoteques polítiques. Àfrica espera que la tecnologia es posi al servei de l’oferiment de serveis simples i de baix cost a centenars de milions de persones que no tenen perquè passar mimèticament per les etapes del desenvolupament occidental. Desenvolupament inviable al segle XXI pel sostre ecològic i d’escassetat de matèries primeres, sobre la qual es pot muntar un apocalipsi especulatiu que tindrà conseqüències de depauperació a Occident i de guerres de saqueig en els països productors.
Si la forma de tractar l’Àfrica és la de les patrulleres a Perejil, la pervivència de les places colonials de Ceuta i Melilla, el tracte privilegiat amb les dictadures i l’ús de la corrupció generalitzada per a l’obtenció de concessions de part dels governs africans corruptes per a les grans empreses del conglomerat financer-burocràtic que mana en alguns Estats com Espanya, anem de pet al fracàs.
Em temo, però, que l’encartonament i ineficiència de la diplomàcia espanyola continuarà, així com l’especialització dels prohoms d’Estat –Botswana a part– en la intermediació només per a les grans companyies possessores dels mercats captius aquí, que pretenen tenir-los allà. Per això, cal una diplomàcia civil, independent de l’oficial espanyola, com a molt servint-se de les delegacions d’ACC1Ó, normalment eficients (per això se les volen polir en les noves directrius d’Exteriors). En aquest marc, les pimes catalanes i els professionals catalans són i seran ben rebuts a l’Àfrica, començant pel Magrib i pel Marroc en particular.
La presència a casa nostra de desenes de milers d’habitants amazighs o araboparlants, de subsaharians, pot ser una oportunitat de fitxar els més excel•lents, de formar-los per a què ens cerquin obrir mercats expansius des de la cooperació i el partenariat i mai des de la picaresca que sempre dóna guanys fàcils a uns quants i perjudica a milers, a part de ser normalment utilitzada en negocis no sostenibles.
Els polítics il•lustrats del Magrib i de l’Àfrica tot i que molts cops marginats encara per aparells clientelars que fan el joc als taurons siguin occidentals o dels països emergits, saben que el progrés i el benestar africà no passa per ser el darrer reducte d’extracció de ma d’obra esclava i matèries primes minvants, sinó el gran living lab del benestar de la frugalitat, de la producció sostenible, reciclable, del valor creixent de la cultura i els serveis intangibles per sobre del de l’acumulació d’objectes de prescindible sofisticació.
L’Europa prostrada de la que som la cara més evident encara no és conscient que li tocarà caminar i innovar cap a l’economia de la frugalitat on la felicitat interior bruta desplaçarà al PIB en el càlcul dels rànkings. Aquí està la nostra possibilitat –de la mà d’Àfrica– de rellançament del nostre mutu progrés, d’un altre progrés.
http://es.linkedin.com/in/josephuguetbiosca“>
http://www.linkedin.com/img/webpromo/btn_viewmy_160x33_es_ES.png?locale=” width=”160″ height=”33″ border=”0″ alt=”Ver el perfil de josep huguet biosca en LinkedIn”>
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/05/deconstruir_estats_per_construir_europa_31177.php
