Avui que a Brussel·les acaba de caure la primera nevada de l’hivern, en la meva condició de regidor i eurodiputat independent a les llistes d’ERC, voldria compartir una sèrie de reflexions amb els votants i militants del partit i, fins i tot, amb totes aquelles persones que en algun moment s’havien plantejat votar-nos i que finalment no ho han fet.
El diumenge 28 de novembre, ERC va patir un daltabaix electoral. El tercer pitjor resultat de la seva història en unes eleccions catalanes. Un resultat clarament inferior a les expectatives dels seus votants i militants.
En aquestes circumstàncies, em sembla gairebé imprescindible que aquells que hem ocupat i ocupem àmbits institucionals en representació del partit demanem perdó, demostrem propòsit d’esmena i ens tornem a posar al servei del projecte col·lectiu.
Per tant, d’entrada, en la mesura que jo mateix no hagi estat a l’alçada de les expectatives, demano disculpes als votants i als militants del partit que en algun moment han dipositat la seva confiança en mi.
En segon lloc, si bé cal reconèixer els molts aspectes positius de la nostra acció de govern i felicitar-nos del fet que centenars d’independentistes hagin acumulat una experiència que algun dia serà decisiva, també cal acceptar que hi ha moltes coses que hem fet malament. I l’essència d’això que hem fet malament és que ja fa molt de temps que no sumem, sinó que restem.
Em sembla evident que ERC no té un problema de caràcter ideològic. La justícia social, els valors cívics republicans i l’alliberament nacional continuen sent plenament vigents i, de fet, són més necessaris que mai. Per assolir aquests objectius, no ens sobra gairebé ningú.
En aquest sentit, la unitat del partit no es pot confondre amb la seva homogeneïtat, perquè aquesta homogeneïtat pot conduir a un procés de minorització. I, si ERC vol ser un eina realment útil, ha de voler i ha de saber gestionar la complexitat que comporta construir un espai ampli, preparat i ambiciós, amb voluntat de servir i de liderar el nostre país.
Així, doncs, és l’hora que la direcció del partit protagonitzi un procés amb senyals clars i significatius per reconduir la situació.
Malgrat totes les dificultats (i, en part, gràcies a tot allò que hem après a l’hora d’enfrontar-nos-hi), estem més preparats que mai i hem de posar tot aquest bagatge al servei dels alts ideals, que constitueixen el millor fonament de la nostra legitimitat i de la nostra fortalesa.
