Avui hem xalat d’allò més amb la xiulada asturiana al rei dels espanyols. Des del discurs el rei del 3 d’octubre de 2017, el monarca les està passant magres. Potser ell no n’és conscient, però el discurs li sortirà molt car a la llarga. A Astúries, en la gala dels premis Princesa d’Astúries, hem vist pel carrer gent xiulant-lo i moltes banderes tricolors republicanes espanyoles. La taca es va estenent, Astúries va ser un dels motius pels quals Lluís Companys va proclamar l’Estat Català el 1934, per cert. El PSOE ja pot seguir abraçant la monarquia, com si mai hagués estat un partit republicà, defensant-la via TC com el PP, que no ho aturarà. Arribarà mai a ser reina Elionor?
D’altra banda, la CUP ha decidit avui formalment “no consolidar” o sigui, retirar el suport, si és que encara li’n donava en algun aspecte, al govern de Quim Torra. Evidentment, això inclou els pressupostos, però això ja se sabia. La CUP ha formalitzat una cosa que ja se sabia i decideix tornar a fer política de carrer, però sense sortir del Parlament. L’afer Montse Venturós a Berga ha desgastat la seva credibilitat com a desobedients: malgrat la renúncia a presentar candidat pels grups del ple de Berga, la llei acabarà designant un alcalde accidental de la CUP i Venturós, segons la formació, serà “l’alcaldessa legítima” però no signarà res. La manca de sintonia de la CUP amb JxC i ERC és conseqüència també, per la manca d’acord entre els dos darrers per traçar un camí conjunt. De fet, tot és fruit de la frustració de tot un país, i la desorientació per triar el camí correcte. Hi havia sobre el paper l’opció que la CUP deixés els escons buits, però la formació anticapitalista no ha fet el pas que sí que va fer el Sinn Féin a Irlanda del Nord, o els abertzales a Euskadi.
La formació cupaire també ha estat protagonista en aquest final de setmana per haver-se desvinculat d’una suposada cimera que estava concertada a Waterloo a inicis de la setmana vinent. La idea era que Puigdemont presidís un conclau discret entre tot l’arc independentista, però una filtració a la premsa ha precipitat els esdeveniments i la trobada s’ha aparcat. Avui Salvador Sostres, el Bernat Dedéu de l’ABC, deia que Puigdemont sospesava forçar eleccions pel 23 de desembre. Que no confiava en Elsa Artadi, ni tampoc ja gairebé en Quim Torra, que segueix el tour penitent. La credibilitat d’un destroyer com ell és molt relativa, és evident, però el president se sent un punt desplaçat a mesura que el focus es ressitua a Catalunya i l’exili segueix a un segon pla la seva activitat. La presentació de la Crida Nacional, d’aquí a uns dies, podria ser un nou revulsiu pel president legítim.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
