Jordi Cuixart i Carme Forcadell han tancat avui les declaracions dels acusats al judici del procés. A mesura que ha anat parlant el líder d’Òmnium, el nombre de nous membres de l’entitat ha anat pujant cada vegada més, i fins a 4.000 en un dia –i és que Cuixart ha fet un recital antològic en el seu cara a cara amb la fiscalia. Ho havia promès, i ha complert: ha acusat l’Estat en una declaració que ha desbordat no només el ministeri públic, sinó també el jutge Marchena, que no ha pogut fer-lo callar tant com hauria volgut.
Els conceptes de desobediència civil i no-violència per referir-se al 20-S i l’1-O han ressonat per la sala del Suprem, i la certa baixada de pantalons que va fer el gener de 2018 ha estat esmicolada per ell mateix. La seva “prioritat” no és sortir de la presó, sinó “denunciar les vulneracions de drets i llibertats”, i la “resolució” del conflicte Catalunya-Espanya. Ha criticat la violència policial l’1-O, el fet de ser un pres polític i el tancament indiscriminat de webs “com a Turquia”. A més, ha assegurat que faran “tants referèndums com calgui” perquè “el dret a votar s’aconsegueix exercint-lo”. Cuixart s’ha defensat, però sobretot, ha atacat amb fermesa.
Per la tarda, Carme Forcadell ha estat més conservadora i sobretot ha combatut els arguments de la fiscalia responent les preguntes. Els seus arguments més potents han estat el fet que ella actuava sota el principi de la llibertat d’expressió dels parlamentaris, la pluralitat política, i la immunitat dels membres del parlament. Li ha costat rebatre les acusacions de saltar-se totes les advertències del TC, i en algun moment ha fet patir, però al final ha desmuntat la fiscalia amb una sola frase: “No entenc per que estic processada en aquest tribunal per rebel·lió, quan he pres les mateixes decisions que els meus companys de mesa, jutjats per desobediència al TSJC”. I ha afegit: “Bé, sí que ho entenc”.
