Desmuntar el “tinglado”

En un Estat on la casta dominant de l’alt funcionariat, l’oligarquia financera, els oligopolis de serveis ex-públics, els terratinents aristocràtics i les cúpules estatals dels agents socioeconòmics estan units per la defensa dels seus interessos corporatius basats en l’explotació de les classes i els territoris productors, s’ha aixecat la veda – un autèntic cop d’Estat institucional- per al desmuntatge d’un tinglado – l’autonòmic-  que ells mateixos van crear en els inicis de la transició per evitar donar personalitat política al que era una evidència històrica: la realitat de dues nacions polítiques Euskadi i Catalunya. O una evidència cultural: l’existència consolidada de l’espai català, basc i galaicoportuguès.
Per sostenir el tinglado van i han excitat els sentiments de greuge comparatiu de les capes populars de la Gran Castella que com a mínim va des de Santander a Melilla, alhora que els hi regalaven un abundós estat de l’opulència mantingut amb el dèficit fiscal de la Corona d’Aragó i els fons europeus, així com un accés fàcil al sobre dimensionat aparell de l’Estat amb les noves extensions autonòmiques.
I ara s’estranyen que a cada cop de tisorada sobre els àmbits que podrien donar esperança com l’educació o la R+D i als territoris tractors com Catalunya, els mercats tan vilipendiats des de l’extrema dreta espanyola fins a l’extrema esquerra – alguna catalana tampoc  se n’assabenta de la pel.lícula- continuen condemnant Espanya a sortir de l’euro. La reacció visceral de l’espanyolisme militant des de Aguirre fins a Rubacaba (recordem com es va presentar al Congrés del PSOE) és fora autonomies.
Doncs bé, el 80% de les autonomies han estat sempre governades pel PP i pel PSOE. I aquestes són les principals responsables de si hi hagut desoris. Però també està clar que quan Rajoy apunta a les C.A ho fa per sanitat i educació. I en canvi no toca res del nucli de l’aparell central de l’Estat i els seus instruments de domini. En qualsevol cas, si Aguirre es disposa a un nou “2 de mayo” antiautonòmic, que comenci per Madrid; i que la Gran Castella doni exemple. Liquidin-se d’una punyetera vegada les autonomies de cartró -pedra castellanes: Madrid, Castilla-León, Castilla-La Mancha, La Rioja i Cantabria. I si volen, podem seguir amb les post-castellanes (Castilla la novíssima, en van dir) Extremadura, Murcia, Andalusia. I descolonitzin les colònies africanes de Canàries, Ceuta i Melilla.
Llavors, que la Gran Castella recentralitzada passi a ser manada directament per l’oligarquia que conviu a la tribuna del Bernabeu, sense lacais territorials. I als altres que ens deixin en pau.
PD.
Quin negoci el de CiU, haver deixat llocs claus de l’entramat institucional català a aquesta genteta!