DESCONNEXIONS
El dia que escric aquest article s’anuncia que l’Agència Tributària catalana té tota la maquinària preparada per a recaptar tots els impostos propis que fins ara havia delegat en altres administracions. Això vol dir també que disposa legalment de totes les dades fiscals de tots nosaltres i que mentre duri la transició entre l’actual situació i la nova República catalana, es poden donar dos supòsits: primer que els ciutadans encara acabin tributant a l’Estat espanyol a través de l’Agència catalana, cosa que ara mateix ja es pot fer de forma voluntària i dins de la legalitat espanyola; segon en el moment de la desconnexió política definitiva, de forma automàtica trots els ciutadans passaran a tributar els seus impostos al Govern de Catalunya a través de la seva Agència.
La desconnexió tributària ha anat acompanyada d’una desconnexió política i econòmica que ha viscut dos greus episodis el darrer mes. El primer és la vaga dels treballadors de l’aeroport de El Prat. Un aeroport amb el mateix volum de passatgers que Barajas però que té 300 persones de seguretat en comptes de les 1000 de Madrid. Menys gent i més mal pagada per una empresa concessionària de la que havia estat vicepresident Martín Villa, de l’òrbita del que anomeno capitalisme de BOE. AENA afavorint sempre els vols intercontinentals des de Barajas i obstaculitzant sistemàticament el desenvolupament de Barcelona. Les cues tercermundistes al Prat podien haver propiciat una massacre en cas d’atemptat terrorista com el que s’ha produït a les Rambles.
Aquest fet és el segon episodi gravíssim amb afectació a gent de més de 30 nacionalitats, per tant amb repercussió mundial. Un fet que cada dia que passa obre noves incògnites sobre l’autèntic responsable intel·lectual del crim massiu. Un imam controlat pels serveis d’intel·ligència espanyol des de l’atemptat de Madrid, amb informes sobre ell en mans de jutges de l’Audiència, amb escoltes telefòniques, amb estança a la presó i rebaixa de penes per la funció de confident de la policia, amb ordre d’expulsió no executada i amb viatges a tot Europa per establir xarxes de complicitats i que si l’atzar, Déu, Al·là o Jahvé no li hagués fet esclatar la bombona de butà hauria aconseguit un miler de morts en diversos punts de Barcelona (no precisament les Rambles) i que Soraya Sáenz de Santamaria hagués acomplert els seus somnis humits de treure l’exèrcit al carrer per l’alerta 5.
Els dos episodis el del Prat sense danys físics i el de les Rambles amb danys, han utilitzat la població civil com a ostatge de maquinacions polítiques vinculades a les clavegueres i als aparells de l’Estat, amb voluntat de provocar el caos i enfonsar la marca de Barcelona i Catalunya. Aquesta sí que és una campanya contra la gentrificació conduïda per un exèrcit regular i no per un escamot trinxerarie pintant un autobús i les parets amb Tourism go home.
Dins de la desgràcia, la capacitat tractora de Barcelona i Catalunya és tant forta que estem entomant amb prou fortalesa els dos episodis. D’aquesta imatge no ens són llunyanes les actuacions professionals dels mossos. I per això en la continuïtat d’aquesta guerra bruta els mitjans de comunicació controlats pel capitalisme del BOE i l’Estat divulguen les mateixes falsedat per ocultar les seves presumptes responsabilitats en l’atemptat de Barcelona, ni que sigui per omissió negligent amb motivació política, com va qualificar el Frankfurter Algemaine l’acció del Ministeri d’Interior espanyol.
No és casualitat tampoc que la punta de llança de la guerra bruta contra el procés d’emancipació catalana estigui protagonitzada aquí i a Madrid pels dos diaris que anaven de progressistes. I que vivien d’ocupar l’espai de l’alternança a dins del règim postfranquista. Quan el procés català ha paltejat una autèntica ruptura de règim les alertes han saltat, juntament amb la caiguda en picat de les vendes que han posat els dos grups Prisa/Santillana i Zeta al caire de la fallida. Serà casualitat que el mateix dia que el director de El Periódico continuï donant carnassa sense contrastar i posant la diana als Mossos informació que afectava a totes les policies, es tanqués un acord del Grupo Zeta de refinançament amb la banca acreedora. Dels 100 milions de deute Zeta pagarà 60 amb diner generat pels seu negoci ordinari i el 40 restant per desinversions.
El moviment ràpid de la banca de salvament de Zeta que està clarament vinculat amb l’agressivitat de les darreres setmanes del diari, s’ha precipitat davant l’interès dels empresaris Roure i Moll d’adquirir la capçalera i garantir-ne una línia catalanista (dret a decidir) encara que no independentista. Pot fer fàstic que el periodisme es prostitueixi així, però val més saber-ho.
PD. Com a mostra que estem en guerra, des de fa set anys aquest article a Regió 7 era compartit total o parcialment amb el diari digital “Economia digital”, de seigne espanyolista. Em deixaven escriure el que volia i vostès saben que molts cops només d’economia. Però estem en guerra, i el “prietas las filas” ressona al bàndol “nacional”. O sigui que un servidor, com també Agustí Colomines un altre sobiranista rara avis en el conjunt d’articulistes del digital, hem estat invitats a plegar. “Bueno, pues molt bé, pues adiós”
publicat a Regi. 3.09.2017
