Desconnexió no és el que ha aprovat el Parlament de Catalunya amb gran escàndol de les opcions espanyolistes i centralistes. Desconnexió és l’acumulació de notícies socials i econòmiques que mostren com la societat espanyola i la catalana graviten dada cop en òrbites més distants.
El creixement en afilats a la Seguretat Social a Catalunya es distancia d’Espanya. Tassa de variació 3,60% a Catalunya, 2,73% a Espanya. Catalunya en ple procés sobiranista i de boicot de l’Estat, creix 14 trimestres seguits més que Espanya.
De gener a maig, Catalunya ha exportat més del doble que la següent Comunitat Autònoma, destacant el sector químic, béns d’equip i automoció. El mes de maig l’exportació s’accelerà en un 4%.
Previsions de l’autoritat en transport sobre moviment mercaderies a la península pel 2030. Eix Madrid-Saragossa de 13 a 23 MT. Eix mediterrani a Barcelona de 50 a 84MT.
El Port de Barcelona torna a batre rècords d’exportació amb Xina com a primera destinació, seguida dels Emirats Àrabs, Algèria i Estats Units. En importacions el rànking és Xina, Corea del Sud, Turquia, l’Índia i els EUA.
Continua el boom turístic. Els problemes a Turquia i altres zones mediterrànies han desviat encara més turistes cap a Catalunya. Només en creuerisme, els viatges en origen o destinació Barcelona, que són els que deixen més diners, han crescut un 15% respecte l’any anterior.
Segons una enquesta elaborada per Barcelona Centre de Disseny, la ciutat és considerada en quarta posició darrera Londres, Nova York o Berlín. I segueixen Milà, Tòquio, París, San Francisco, Amsterdam i Copenhaguen. A la pregunta de quina era la ciutat global emergent més destacada quedava en primera posició Barcelona seguida de Mèxic DF, Seül, Pequín, Dubai Hèlsinki.
Continua de forma discreta la dinamització de tot el territori català i les seves empreses i institucions locals cap els objectius del RIS3CAT, orientant estratègicament unes i altres cap a objectius d’excel·lència que ja tenen i tindran premi en els ajuts europeus i en el mercat.
Aquells àmbits depenent del Govern de Madrid a Catalunya, en canvi també són d’una altra galàxia en relació a Espanya. Una setmana més d’escenes dantesques de gent a les vies o tancada sense aire condicionat en trens aturats a Rodalies, mentre l’estat es gasta 2.642 m€ en 30 nous AVE. Una setmana més de irregularitats en la gestió d’AENA al Prat de Llobregat.
El full de ruta traçat per Brussel·les a Espanya a canvi de no imposar la multa significa retallades de 15.000 m€ (més 5.000, més 9.000 en anys successius), quasi la mateixa quantitat que, segons reconeixien els barons regionals del PSOE i PP, es trobarien a faltar si Catalunya s’emancipés o simplement accedís al concert a la basca.
El centre de estadística Statista destaca que Espanya es el país més corrupte de la Unió Europea. La mateixa setmana on la jutgessa acusa el Partit Popular per la formatació reiterada (30 vegades) del disc dur de Bárcenas per evitar donar pistes de la corrupció. I la mateixa setmana on roben l’ordinador del jutge anticorrupció de Múrcia que estava investigant el Partit popular. Deu ser obra de l’àngel Marcelo.
I no continuo per no abusar d’espai. El què ha passat aquesta setmana al Parlament només és la punta de l’ iceberg; allò que el marxisme clàssic en diria la superestructura. És la infraestructura catalana (l’iceberg sencer: societat i economia) la que fa temps que navega en direcció oposada a la d’Espanya. I la infraestructura és la que, tard o d’hora, acabarà condicionant la política. Sembla estrany que les esquerres de tradició marxista i d’estètica revolucionària no se n’assabentin, votant al Parlament contra els canvis ineluctables.
Publicat a Economia Digital
