Li ha faltat temps al Directe.cat per fer demagògia carronyaire contra Reagrupament, evidenciant la seva impotència per la previsible castanya electoral d’Esquerra. Cal haver caigut molt baix i molt de cinisme per haver de recórrer a comparar un partit consolidat que ha perdut més de la meitat dels seus vots per la seva inepta gestió, amb un altre com Reagrupament, una formació extraparlamentària promoguda a base de voluntariat i del silenci dels mitjans amb la miserable connivència, per cert, de la mateixa Esquerra.
I cal tenir un desvergonyiment enorme, una categoria moral nul•la per afirmar que mentre Esquerra i el PSC han assumit responsabilitats, Reagrupament no ho ha fet amb la continuïtat del Doctor com a líder de l’associació anunciada aquest dissabte. I és que qualsevol ésser mínimament pensant —i sobretot honest— s’adona que hi ha una gran diferència d’una banda entre no haver tingut cap diputat al parlament i continuar sense tenir-ne cap, com és el cas de Reagrupament, i de l’altra haver-ho tingut tot i quedar-te a dues veles per incompetents, com és el cas d’Esquerra i PSC. Per cert, ha dimitit el gran Putxi?
Aquest dissabte Reagrupament ha decidit continuar. És veritat que el vot independentista ha anat a CiU perquè el populatxo ha decidit prioritzar l’expulsió del tripartit. Però precisament per aquest estúpid comportament, penso que els catalans no es mereixen una merda. En aquestes eleccions, més que mai ha quedat clar que no es pot ser més imbècil que el poble català. Per tant, he decidit plegar del país. Però em queda la dignitat. A partir d’ara, tot el que faci serà per estricta dignitat, i el Doctor i els seus són gent digna i em tindran sempre que em requereixin. Penso que és admirable la decisió dels reagrupats, tot i que no la comparteixo perquè, tal com acabo d’apuntar, trobo absurd insistir a oferir caviar als porcs. Però en fi, sigui com sigui, lluny de llepar-se les ferides, una vegada més Reagrupament demostra la seva honesta i incombustible voluntat de servei a Catalunya. I la seva anàlisi és, un cop més, lúcida, impecable. De fet, essencialment només es van equivocar en creure que el poble català seria espavilat. Ja es veu que els reagrupats són gent de bona pasta.
Després de les eleccions, Reagrupament ha entès que el poble va votar massivament CiU perquè va prioritzar liquidar el tripartit; ha entès que Esquerra va fer aigües; ha entès que Laporta va fracassar aconseguint només quatre diputats atesa la seva projecció mediàtica com a expresident del Barça. I ha entès que l’home no fa declaracions a la premsa perquè no té res més a dir a banda d’”independència amb un Estat en el si de la Unió Europea”. Reagrupament ha entès, doncs, que continua sent la millor opció independentista, i que per tant ha de ser-hi perquè té un excel•lent capital humà que encara serà millor a mesura que, davant el seu fracàs electoral, li vagi marxant gent cap a altres formacions “triomfadores”. He dit fracàs, oi? Reagrupament continuarà perquè sap que no va fracassar el partit sinó el poble. Això, naturalment, els reagrupats no ho poden dir en públic perquè no és elegant i perquè sona ridícul i feixista. Però és així. Els fets ho demostren. I els fets no són ni ridículs ni feixistes: són inqüestionables. És així perquè, a tall d’exemple, el xenòfob Ciudadanos, aquest partit espanyolista i, doncs, feixista, va aconseguir tres diputats, mentre que Reagrupament cap. I entre altres coses és així perquè la caganera CiU ha mentit parlant de concert i ha estat el partit àmpliament guanyador. Cap sorpresa, però: el poble català no ha fet més que evidenciar la seva condició de poble perdedor. Repeteixo: el fracàs electoral de Reagrupament és el reflex del fracàs d’un poble, Catalunya. Un poble fracassat. (Continuarà)
