Ens han acusat als catalans de ser insolidaris, antidemocràtics, separadors de famílies, causants de fractura social, de no voler el diàleg, de no tenir dret a decidir.
Ens han amenaçat als catalans amb l’expulsió de tots els organismes europeus, de no poder comprar en euros, ja que ens prohibiran pagar amb aquesta moneda, de què tornarem a viure com al segle XV. Encara que, com no s’aclareixen, durant dies envien tots aquests missatges terrenals i després el canvien per un missatge celestial en enviar-nos al més enllà, per què donem voltes “in saecula saeculorum” per l’espai sideral.
Ens han insultat als catalans titllant-nos de nazis, de hòbbits, de medievals i per a reblar el clau, ara resulta que el nostre govern fa servir uns mètodes i actua com el Ku Klux Klan.
Ja seria hora que ens diguessin la veritat i no consultessin més als diccionaris, a veure quina nova paraula troben que encaixi, segons ells, a tot el reguitzell d'insults dirigits als catalans.
Perquè no s’acaba tota aquesta lletania de “collonades”?
Perquè no diuen senzillament que no volen la independència de Catalunya, i ofereixen quelcom per a convèncer als catalans que no ens separem d’Espanya?
Per què l’única argumentació d’ells és dir: no a tot i que junts viurem millor.
Llegida la història d’Espanya dels últims gairebé sis segles (1412-2010) veurem, com va dir Joan Tardà al congrés“, que el més calent és a l’aigüera”.
Fa cinc-cents noranta-vuit anys (598) que les coses ja van anar mal dades de bon començament. Les protestes i recusacions dels manaies de Catalunya (els Cardona, el comte de Prades, els Montcada), dels síndics de Girona i del comte d’Urgell, per citar només alguns dels principals personatges d’aquell temps, no pogueren impedir l’entronització de la dinastia castellana.
Així, el 28 de juny de 1412 fou publicada la sentència la qual deia: que els Parlaments, els súbdits i vassalls de la Corona d’Aragó són tinguts i han de prestar el deute de fidelitat a l’il·lustríssim i excel·lentíssim i potentíssim príncep i senyor don Ferran, infant de Castella, i són tinguts i han de tenir com a llur rei i senyor el dit don Ferran” (Compromís de Casp).
Aquí començà la nostra desgràcia. Quina casualitat! També un 28 de juny, però de 2010, arribà la sentència de l’Estatut de 2006, al qual presentaren recurs la gent de Castella, perquè el retallessin i passessin el ribot, procurant que del seu redactat en restés el mínim de què s’havia aprovat al Parlament català i que havia promès acatar el govern de Madrid. Com el 1412, no valgueren queixes ni reclamacions, ja que els catalans de 2010 continuàvem com a súbdits i vassalls, i prestant fidelitat a l’il·lustríssim i excel·lentíssim i potentíssim senyor, Joan Carles I, rei d’Espanya. I actualment, al cap de sis-cents dos anys després, per la força i sense la nostra aprovació, hem de tenir com a llur rei i senyor el dit Felip VI el Breu.
Com s’atreveixen dir que seguint junts viurem millor, si en sis segles no han sigut capaços d’entendre res de Catalunya, i tot ha sigut submissió? Perquè ara seria diferent i hauríem de creure promeses que la majoria no es compliran?
Encara avui dia em faig escarafalls que algú pari les orelles, als cants de sirenes que ens volen fer creure que seran realitat, però això sí, després de dir-nos el nom del porc.
A part de tot el que hem escoltat més o menys des de 2012, l’últim són les declaracions de Manuel Ballvé, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, on compara els voluntaris del 9-N demanats per la Generalitat –que ja arriben quasi als quaranta mil- al Ku Klux Klan. Mare meva!, i aquest home té estudis, una carrera de Dret Administratiu i ha arribat catedràtic d'universitat? Em pregunto si en aquest país donen el títol de catedràtic, al primer que passa pel carrer.
Recordaria a l'eminent(?) catedràtic, que si són voluntaris, ningú els ha obligat apuntar-se. O és que els voluntaris per a organitzar la cadena humana des de Portbou a Alcanar de l’any passat, van ser obligats a participar?, no van tampoc ser voluntaris els que ajudaren a formar la “V” d’enguany?, i al seu dia, quan vam celebrar els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, també va comparar els voluntaris dels jocs al Ku Klux Klan?
D’aquests voluntaris, diu Manuel Ballvé, “hi ha 7000 funcionaris al límit de la il·legalitat”.
Molts d’aquests 7000 funcionaris de què parla el catedràtic suposem que obriran instituts i escoles voluntàriament, perquè la gent pugui votar.
Altrament, si són obligats a obrir els centres, preguntaria al Sr. Ballvé: quan cada quatre anys hi ha eleccions generals, autonòmiques o locals, no s’obliga als directors dels centres escolars a obrir per a poder votar? Em contestarà que se’ls obliga perquè són unes eleccions legals i oficials. Molt bé! Doncs, si considera que aquests 7000 funcionaris del 9-N, estan al llindar de la il·legalitat, és per culpa del govern del PP i de l’oposició del PSOE, que neguen als catalans fer un referèndum com cal.
Vés tu! Si és fàcil convertir aquests 7000 funcionaris al límit de la il·legalitat, segons el catedràtic torracollons, en funcionaris dins de la legalitat.
Suposo que el Sr. Ballvé haurà escoltat aquestes últimes setmanes, parlar de desobediència civil envers el govern central; doncs contempli aquests 7000 funcionaris de què parla, que han posat en pràctica aquesta desobediència, i per a nosaltres els independentistes, són completament LEGALS.
Ah! Un consell, senyor catedràtic dels nassos. Si la Generalitat, el govern català, l’ANC i l’Òmnium, demanant tota aquesta colla de voluntaris ho compara amb la manera d’actuar del Ku Klux Klan, val més que comenci a córrer, ja que amb la seva manera de pensar no seria catedràtic d'universitat i no vull pensar el que passaria, si les seves cames no el portessin massa lluny.
