Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024
Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024

Des de la Franja de Ponent

|

- Publicitat -

La Franja de Ponent són tot un seguit de comarques de parla catalana situades a ponent del Principat i sota l’administració d’Aragó. En el seu dia foren conquerides als sarraïns pels comtes de Catalunya i poblades per catalans que hi dugueren la seva llengua i cultura. Malgrat que més del 90% de la població parla català, actualment aquesta llengua encara no és oficial.

Publicitat

El passat cap de setmana al monestir de Poblet, convocats per la Institució Cultural Franja de Ponent, es van reunir diferents especialistes en economia, història, llengua, etc., per estudiar des d’aquests camps els problemes més urgents que tenen plantejats aquestes terres i cercar, en la mida que sigui possible, les seves solucions. Des del punt de vista cultural i lingüístic es va constatar, una vegada més, que la llengua catalana ha de ser oficial el més aviat possible.

El president d’Aragó, el socialista Marcel·lí Iglesias, ha promès moltes vegades que el govern d’Aragó farà una llei de llengües, però aquesta no arriba mai. Ara, amb la convocatòria d’eleccions municipals i autonòmiques a l’Aragó de nou ha tornat a prometre aquesta llei.

Des de principis del segle passat sempre que s’ha fet algun avenç en matèria de llengua i cultura a l’Aragó i fins i tot polític ha estat perquè el Principat s’ha preocupat i ha fet la pressió que calia. En les primeres dècades del segle passat, gràcies a l’esforç de l’Institut d’Estudis Catalans, alguns estudiosos i intel·lectuals d’aquestes terres van començar a escriure en català. Al mes de maig de 1936 Gaspar Torrente, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i els seus seguidors, amb l’ajuda de les institucions catalanes, van aconseguir que a la ciutat de Casp les forces polítiques de l’Aragó redactessin un estatut d’autonomia per presentar-lo posteriorment a les Corts de Madrid. L’any 1983, gràcies a la pressió exercida des de Catalunya i des de la Generalitat, es va aconseguir l’ensenyament del català a les escoles de la Franja.
Si avui la llei de llengües a l’Aragó no és una realitat, entre d’altres motius, és, perquè des de Catalunya no s’ha fet la pressió suficient.

L’òptim seria que l’Aragó decretés la cooficialitat del català en tot el territori de la Franja de Ponent en comptes d’aquesta llei de llengües, però si no hi ha altre remei, almenys que aquesta llei sigui el més complerta possible. Catalunya i les seves institucions deuen de preocupar-se, perquè a la Franja s’aprovi aquesta llei i no sigui una llei de pa sucat amb oli.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut