La desmotivació política, l’allunyament dels ciutadans dels afers públics, i la baixa participació electoral, són fenòmens creixents que palesen el perill que a la nostra Nació amplis sectors socials quedin al marge de la democràcia representativa, justament quan més ha augmentat el nivell educatiu, econòmic, i d’integració social, quan més expressions d’opinió pròpia i debat floreixen en Internet, i quan més i més persones participen activament en qüestions d’interès general per via d’entitats cíviques, d’ONGs, plataformes i manifestacions. No és la participació ciutadana que està en crisi, sinó un sistema polític i electoral que no dóna cap altre paper al ciutadà que votar cada quatre anys una llista tancada decidida per la cúpula de cada partit, en grans circumscripcions que allunyen l’elector de l’elegit, i sense cap més eina de control i decisió ciutadana que el vot a una nova llista tancada i decidida per altri.
Els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia. Moltes mesures són necessàries per superar el creixent encarcarament de la democràcia representativa, i una d’elles és l’obligada per l’Estatut: les consultes populars (art.122) i el dret dels ciutadans a promoure-les (art. 29.6), que el Tribunal Constitucional espanyol no podrà grapejar perquè ni el PP ni el PSOE, via Defensor del Pueblo, els han recorregut. Per referèndum, que és una de les formes de consulta popular, els ciutadans decideixen directament sobre qüestions de transcendència pública. A diferència i com a complement de la democràcia representativa, sovint remota i basada en partits a cops confusament similars, en un referèndum la tria és clara, cada vot compta igual, i l’impacte del vot és tangible i immediat.
El projecte de Llei de Consultes Populars per via de Referèndum té el mèrit de deixar de bloquejar el dret dels catalans a votar en referèndum que fa prop de tres anys va establir l’Estatut, però el limita de tal manera que pot resultar inoperant. La gàbia de la Constitució espanyola (autorització de cada convocatòria per l’Estat) és, mentre hi siguem a dintre, insalvable, però això no justifica que el legislador català imposi altres gàbies:
Podeu llegir la resta del text en l’article original publicat al diari AVUI el 12 d’abril de 2009
