En democràcies de baixa qualitat, tendres i inscrites en Estats amb problemes de cohesió nacional i social, el vot transforma molt poc les coses. Això és la foto del 20 N a Espanya. Quan en les tres quartes parts del territori “nacional”, mai tant ben dit, la toponímia de carrers i places honora a tota la cúpula de la dictadura de Franco, de la família nazi-feixista, els votants majoritaris de la Gran Castella (Espanya menys Catalunya i País Basc) passen del rosa al blau per a què no només no canviï res, sinó perquè els han fet creure que anant enrere viuran millor: retallades socials, recentralització de l’Estat…Però no els fan cap proposta de reforma a fons que elimini nivells sobrers de l’administració: províncies i ministeris; que suprimeixi la monarquia o minimitzi l’exèrcit; que acabi amb el model de l’Espanya dual: la que és colònia fiscal i la que viu del subsidi. Precisament, per aquest horitzó tan poc estimulant, els ciutadans demòcrates de Catalunya no poden deixar d’anar a votar en conseqüència. Ens hi juguem massa.
Regió 7 pàgina 30 Economia
Democràcia “low cost”
|
- Publicitat -
Publicitat