Democràcia, aquesta és la qüestió

 
            Començaré aquest escrit explicant que és un article d’opinió, que està caracteritzat per la subjectivitat, que quan escric el pensament d’algú, no he parlat amb ell, per assegurar-me que realment ho va dir o ho va escriure, que no pretén esser cap treball científic, sinó que pretén constatar l’estat de la situació a criteri meu. Quan emparelli frases tampoc no pretenc que les que escrigui siguin les més representatives, sinó les que he volgut escriure en aquell moment, i que n’hagués pogut escriure d’altres. Que no pretenc convertir ningú, ni tampoc no pretenc fer canviar de parer els curiosos, els contractats, ni els més o manco ben pagats per fer la seva feina. Parlaré de la democràcia i encara no sé com ho faré, perquè l’únic que tenc clar, és que aquest concepte, com tants d’altres, depèn del cristall ideològic de les ulleres que contemplen els fets democràtics o de l’oïda partidista de qui escolta els esdeveniments.
 
            El poeta mexicà Octavio Paz diu que una nació sense eleccions lliures és una nació sense veu, sense ulls i sense braços. El ministre espanyol d’Assumptes Exteriors José Manuel Garcia-Margallo diu que es podria suspendre l’autonomia catalana si s’entossudeixen a voler exercir el dret a decidir, és a dir, a tenir veu en una consulta el 9 de novembre. El president del Govern català Artur Mas diu que convocarà la consulta del 9 de novembre perquè el poble, democràticament pugui exercir el dret a decidir.
 
            El polític nord-americà Abraham Lincoln va dir que la democràcia era el govern del poble, pel poble i per al poble. El president d’ERC Oriol Junqueras diu que votar és un dret que preval per sobre de qualsevol llei. El ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón ha dit que el seu departament ha de centrar tots els esforços per respondre al desafiament sobiranista català, és a dir, per impedir que puguin votar democràticament.
 
            John Fitzgerald Kennedy, 35è president dels Estats Units, va dir que la democràcia era una forma superior de govern, perquè es basava en el respecte de l’home com a ésser racional. El Govern de l’Estat espanyol diu que si s’hagués de votar la independència de Catalunya, ho haurien de fer tots els espanyols. L’escriptor català Vicenç Villatoro posa un exemple de democràcia: diu que una dotzena de persones es reuneixen a un restaurant i sopen. Quan han sopat, no saben qui ha de pagar. A una persona se li ocorre fer-ho de manera democràtica, és a dir, votant. Voten i surt que ha de pagar en Josep per onze vots a favor i un en contra, el seu. S’han respectat les lleis de la democràcia?
 
            Segons l’escriptor nord-americà Charles Bukowski, la diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en el fet que en una democràcia pots votar abans d’obeir les ordres. Molts catalans volem votar abans d’obeir les ordres. Molts espanyols no volen que votem, perquè hem d’obeir les seves ordres.
 
            El polític britànic Winston Churchill diu que la democràcia és la necessitat de doblegar-se de tant en tant davant les opinions dels altres. Els polítics espanyols estan d’acord amb aquesta necessitat de doblegar-se sempre que siguin els altres els qui ho facin. Els polítics catalans ja tenen tots un bon gep de tant de doblegar-se.
 
            El ministre escocès Alex Salmond diu que votar la independència no és una amenaça, sinó que és un gest noble. El portaveu del govern català Francesc Homs diu que no hi ha cap sortida que no sigui fer una consulta el 9 de novembre, perquè és una demanda del poble català (si és majoria o no, es veurà a les urnes). El president Rajoy diu que no permetrà que ningú violi la llei, és a dir, no permetrà que es voti.
 
            El dijous, 18 de setembre, a Escòcia s’exerceix el dret a decidir, és a dir, es vota si volen ser independents o no del Regne Unit, perquè viuen en un país democràtic. El 9 de novembre, a Catalunya s’exercirà o no el dret a decidir, es votarà o no, segons que l’Estat espanyol sigui democràtic o dictatorial.